Odi

Remordiments i penes. No tinc cap excusa. Tampoc m'enfronto a res. Potser sí. A infinites obligacions que de cap manera compleixo amb ganes, més aviat em fan posar malalt. Això és una tortura. No és humà. I si és humà, odio els humans. Totes les races, sense excepció. Dono patades mentals a tothom, mentre m'ofego en la meva pena. No donaré ni un nom, però condemno personalment a tothom. Se'm pot dir que sóc un ignorant perquè allà a fora tampoc hi ha justícia. Doncs el que pateixo jo és una injustícia, no tinc dret a estar content, ni satisfet. Només un govern de màquines humanes em domina. Ja he pres el verí, ja no hi ha res a fer. Néixer en aquest món m'ha condemnat. I ja ho he dit, no tinc cap excusa. Vull dir amb això que quan m'allibero estic violant les lleis, encara que només siguin psicològiques, i, això, no em puc excusar. Per això em sento dominat. Ja no veig el futur, només un munt de merda. I, humanament, m'hi fan acoplar. Detesto la humanitat. Només he vist sentiments en pel.lícules i llibres, més els meus, que mai han rebut resposta. I ara podeu dir: "tu pots tirar endavant". Però el que vull que enteneu és que odïo a tothom, i jo ja tiro endavant com puc. Per una nimiesa ja m'haig de preocupar. No em suïcido per por. Em fa fàstic tot, perque el que vull estimar només s'amaga en cançons que dins meu es tradueixen en odi. Odi. Odi.