Odet, vampiressa i princesa de la nit (III)

3ªpart:
Odet es despertà encara trasbalsada per el que havia passat anteriorment. Encara jeia en el jaç sedós. Notava molestia en el coll. S'alçà i es mirà en un mirall. Veiè que amb prou feines es podien obervar dues petites marques. Llavors somrigué i aprecià dos ullals. Dos petits ullals, punxeguts i molt sensuals. I la pell...Ella sempre havia sigut clara de pell; però ara era més blanca.Tenia una pal.lidesa especial; aquesta la feia més atractiva. Tot i que es trobava extranya; estava contenta. De cop va pensar en veu alta:
-Per què tota la vida m'havien dit que els vampirs no es reflecteixen en els miralls? O és que, de moment, jo no ho sóc?
-És un mite senyora Odet. Si que ens reflectim. És clar que ho sou de vampiressa majestat.
Ella es girà, però ja havia reconegut que era la veu de la Melina.
-Acondeeixis, princesa que Eros la demana.
-No em parlis de vostè, Melina, que gràcies a tu estic aquí. Mmmmm viva?
-D'acord.
Ja vestida de negre i vermell es presentar davant de seu estimat.
-Cap home es resistirà als teus encants i encara menys un home mortal.- Digué Melina amb una mirada que reflectia un sentiment entre enveja i compassió.
Ell quan la veié es quedà bocabadat i va dir:
-Odet, amor meu, estàs bellíssima.
-Gràcies mon senyor.
-Doncs bé tens set? Té, alimentat de la sang que corre per les meves venes.
Després d'això va agafar a Odet en braços i la portà a la seva cambra. Allí la deixà reposar sobre els llençols i poc a poc la va anar despullan.
Primer li va acariciar els cabells, polmus i coll; va baixar la mà suau i lentament fins arribar a l'escot allà es detinguè, la va mirar i li besà ells llabis com només ell sabia fer-ho. Uns petons primer lents i suaus i cada vegada més humits i apassionats fins que adquiriren un ritme frenètic. En aquells moments ella ja havia perdut el nord; només podia sentir els seus cors batejan al unisó i la llengua i les mans del seu Déu recorren el seu cos.