Cercador
Oda a una carbassa :)
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Trapella “vaileta”, cargolet,
duus sobre teu una flaire
d`aire diàfan de lavanda,
de violeta i de sàndal.
Ets perfum de la volada
d`un gai rossinyol cantaire,
estelada marinada
d`assortits colors dansaires.
Follia alegria dones tu
amb la teva cara carbasseta,
(i no t`emprenyis “cargoleta”)
que el taronja emana de tu
com si del mateix sol fossis feta.
M`encego per la brillantor
que els teus dos ullets desprenen,
i per aquestes galtones temptadores
que tants mals de caps et donen.
No hi podem fer més, senyoreta,
temptes les mans i els llavis,
esponjosa i ensucrada,
que de mel és la teva mirada
i de xarop de maduixa la besada.
Brillaràs pels “sempres” dels “sempres”,
carbasseta,
puig als matins joiosos quan despertes
somriuen totes les flors
i juganeres et diuen: - Bon dia bonica -
i tu sempre respons: - Que bonic és el món! -.
duus sobre teu una flaire
d`aire diàfan de lavanda,
de violeta i de sàndal.
Ets perfum de la volada
d`un gai rossinyol cantaire,
estelada marinada
d`assortits colors dansaires.
Follia alegria dones tu
amb la teva cara carbasseta,
(i no t`emprenyis “cargoleta”)
que el taronja emana de tu
com si del mateix sol fossis feta.
M`encego per la brillantor
que els teus dos ullets desprenen,
i per aquestes galtones temptadores
que tants mals de caps et donen.
No hi podem fer més, senyoreta,
temptes les mans i els llavis,
esponjosa i ensucrada,
que de mel és la teva mirada
i de xarop de maduixa la besada.
Brillaràs pels “sempres” dels “sempres”,
carbasseta,
puig als matins joiosos quan despertes
somriuen totes les flors
i juganeres et diuen: - Bon dia bonica -
i tu sempre respons: - Que bonic és el món! -.
Comentaris
-
Quanta tendressa[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 04-05-2014 | Valoració: 10
desperten els infants en els nostres cors adults.
Quina forma més bella de dir-li a un nen com se l'estima i com ens omple el nostre quotidià món de meravella pura i instantania quan la seva petita presència omple tots els racons.
Jordi
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35343 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.