ODA A LA FIGA

Sempre és així.
Un encant de poema sobre la figa, que m'ha agradat molt i té molta originalitat, doncs té molta rítmica i a més té un doble sentit. Si és sobre la foto que has posat, està molt bé inspirat. La meua enhorabona, per aquest artista figa que té molta història.
A tots ens encanta assaborir la figa...
Una salutació...
Perla de Vellut

...pel teu comentari al meu relat dels paraigües. Un altre dia, no t'amaguis, que el tres és un bon número ;).
Per cert, no sé pas que pensaria en Moisès si veiés la teva oda a la figa hahaha.

...m'agraden molt les figues, però no en menjo mai més de tres o quatre l'any, i collides de la figuera. És cert que són seductores, temptacions irresistibles... La de la foto sembla que vulgui ser ella la que mossegui...

Els savis valencians solen dir que "la tomata amb pell i la figa amb pèl". Però les figues mai han tingut pèl. Si no fossin valencians no els faria cas.

Hola! que fas?. Vull dir Kefas... A l'anterior comentari et vaig criticar la foto de la figa. Et vaig dir que semblava que estava clavada d'una estaca. Aquesta apreciació meva, sé, que no et va agradar gaire. Però veient la nova foto, en que s'hi veu una figa fent un bon badall, he entès que malgrat el teu mutisme m'has fet cas. Si! ara és una foto molt especial, sembla que que estigui rient i tot. Un peix?, o tal volta una magrana. Sembli el que sembli, m'agrada la nova foto. I és que modèstia a part, jo tinc bon ull pel que fa a la fotografia. Serà per això que els que em comenten els poemes, em diuen que són d'allò més visuals? Se'n fa la boca aigua de copar la foto d'aquesta figa. Precisament aquest matí n'he menjat la darrera que penjava a l'arbre de darrera la barraca on guardem les eines. Dolçor i nutrients Kefas, Nil.

Ooohhh! M'ha abellia més la teva figa d'abans. Sí, era una figa badada però feia el pes... i a més suggeria força més coses que no pas la d'ara. L'altra esponjosa, cavernosa la trobava de concurs, per a fer propaganda dels teus relats. Aquesta més negrosa, sembla que estigui clavada i no que pengi d'una branca. A més deu estar calenta, calenta. Ho noto en la brillantor de la imatge. Es veu que li stà tocant el sol de ple.

Posats a aprofundir en un tema tant sucós, he cercat informació per saber com és que les figues de ca nostra són millors que les de Califòrnia.

Sembla ser que el procés de fecundació de les figues és un xic complicat. La figa és una bossa carnosa que té les flors, molt xiquetes, en el seu interior. Aquestes flors les fecunden unes vespes femelles molt petitetes (Blastophaga psenes) d’uns 2 mm de llargada que penetren pel foradet de la punta per reproduir-se i deixen els ous i, si poden, surten. Els mascles són més petitets d’uns 1,5 mm, i no tenen ales. Només serveixen per fecundar les femelles.

Així doncs, de dins d’una figa en pot sortir, abans de la maduració, una minúscula vespa que no ens pot fer cap mal i, després de la maduració, qualsevol altre criatura que sigui amant de la dolçor de la figa: vespes, abelles, mosques, papellones o la llengua del veí.

I en els llocs en que, com a Califòrnia, no hi ha la Blastophaga psenes, les flors no són fecundades, no es transformen en llavors i no tenen ni el sabor dolcet ni la textura cruixent de les nostres. Són insípides.

Es nota que n'has menjat moltes Montseblanc! ho dic per la teva apreciació... Però crec que confons les abelles amb les vespes. Perquè les que hi campen per la flor de la figa són aquestes últimes, que són les que piquen fort, sobretot a ple sol del migdia. Avui, n'he collit les darreres d'aquesta figuera que hi ha darrera la barraca de les eines on treballo. Les que hi queden estan com neulades!

Uumm, doncs mira, ara, que encara tinc el gust d’una figa a la boca, em va bé per comentar el teu escrit. Tens molta raó en tot el que dius, i ho dius molt bé, i facilitant totes les interpretacions possibles. Fas venir ganes de menjar-ne...
En quan a la foto que poses, haig de dir que a mi les figues m’agraden ben tancadetes, perquè així obertes em fa por de trobar-m’hi una abella, que no seria pas la primera vegada... M’agraden les de coll de dama...

Per cert, i com t'ho has fet per penjar la foto de la Figa? Jo vull canviar la meva foto de perfil i no trobo la for-ma de fer-ho.

La foto de la teva figa, no clivellada, sinó badada deu tenir un gust agrenc o a poc feta. Perquè són aixi com queden quan tenen massa aigua , bé sigui per haver plogut fent calor o per estar plantada en un lloc de molta humitat. Justament avui, me les hi trobades així quan he anat a fer un colp d'ull a la figuera que hi ha darrera la barraca on ens canviem la roba i guardem les eines. Jo les figues me les menjo amb pell i tot, juntament amb el meló i el raïm, és la fruita que em xifla més. Els caquis també...com a fruita de tardor. La meua avia, amb les figues, les feia assecar damunt unes roques en dies de sol i recordo jo que hi enfonsava una ametlla i au! a dins la boca. I pel que fa al teu poema, és teu?, he de dir-te que és una delícia! molt ben estructurat i molt ben lligat. m'encanta... Nil.