Cercador
Octocul
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Octocul és una persona amb vuit culs.
El cul número u és el de defecar les substàncies de rebuig de la verdura.
El dos, el de la fruita.
El tres, el de la carn, peix, ous i llet. No acostumen a usar-lo els vegetarians integrals.
El quatre, el que pateix de morenes. Els productes industrials l'embossen.
El cinc, el que deixa escapar llufes silents i pudoneres d'allò més. Si arriben al grau de clavaguériques et desmaies.
El sis, el dels pets-metralla. Molt militar.
El set, el d'asseure's (al vàter, al tamboret, al sofà,...). El més esclafat i escalfat. El més greixós: seu.
I el vuit és el més complex. És el més centrat, el més cul. El que dirigeix els altres set. Com que és el líder té més d'una funció, sempre important:
- Valora l'estat en general de la pell dels altres set i si hi ha massa forúnculs,per exemple, avisa que cal anar al dermatòleg.
- Explica acudits perquè estiguin contents. Va de cul explicant-ne.
- Evita que es discuteixin entre ells i que es tinguin enveja. Especialment el cul de les llufes no soporta el cul de les verdures i llegums, les màximes responsables de la seva feina.
El cul vuitè és també el que fa el cop de cul per apartar algú i dir aquí estic jo.
No usa supositoris ni ha tingut mai cucs, fort, cregut, valent i manaire com és. Mai recula per res.
Li van al darrere perquè remena molt bé. I la seva cançó preferida és REMENA, REMENA NENA.
Qui no és un/a octocul s'ha d'acontentar amb què el seu únic cul faci totes les funcions que un octocul té separades i més efectives. O també pot trucar a la societat creadora d'octoculisme i oferir-se per clonar-se el cul multiplicat per set.
Tot això crearia llocs de treball. Caldria inventar cadires de vuit seients, per exemple. Pantalons vuitcúlics. Etcètera.
Algú s'hi apunta?
El cul número u és el de defecar les substàncies de rebuig de la verdura.
El dos, el de la fruita.
El tres, el de la carn, peix, ous i llet. No acostumen a usar-lo els vegetarians integrals.
El quatre, el que pateix de morenes. Els productes industrials l'embossen.
El cinc, el que deixa escapar llufes silents i pudoneres d'allò més. Si arriben al grau de clavaguériques et desmaies.
El sis, el dels pets-metralla. Molt militar.
El set, el d'asseure's (al vàter, al tamboret, al sofà,...). El més esclafat i escalfat. El més greixós: seu.
I el vuit és el més complex. És el més centrat, el més cul. El que dirigeix els altres set. Com que és el líder té més d'una funció, sempre important:
- Valora l'estat en general de la pell dels altres set i si hi ha massa forúnculs,per exemple, avisa que cal anar al dermatòleg.
- Explica acudits perquè estiguin contents. Va de cul explicant-ne.
- Evita que es discuteixin entre ells i que es tinguin enveja. Especialment el cul de les llufes no soporta el cul de les verdures i llegums, les màximes responsables de la seva feina.
El cul vuitè és també el que fa el cop de cul per apartar algú i dir aquí estic jo.
No usa supositoris ni ha tingut mai cucs, fort, cregut, valent i manaire com és. Mai recula per res.
Li van al darrere perquè remena molt bé. I la seva cançó preferida és REMENA, REMENA NENA.
Qui no és un/a octocul s'ha d'acontentar amb què el seu únic cul faci totes les funcions que un octocul té separades i més efectives. O també pot trucar a la societat creadora d'octoculisme i oferir-se per clonar-se el cul multiplicat per set.
Tot això crearia llocs de treball. Caldria inventar cadires de vuit seients, per exemple. Pantalons vuitcúlics. Etcètera.
Algú s'hi apunta?
Comentaris
-
Anar de cul[Ofensiu]Carles Ferran | 04-02-2012
Només hi veig un problema: No conec gaires dones disposades a lluir vuit culs, atesa la seva tendència a trobar-ne excessiu un de sol. Els homes probablement ho acceptarien encantats. Els presos també. El que no es pot dir, en aquest cas, és que la bellesa és a l’interior.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436171 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com