Ocell engabiat

Ocell engabiat

Abans cantava, a la mestressa li agradava.
Ara ja no canto, no en tinc ganes.
He canviat.
Vull volar.

La mestressa ja no em somriu quan passa,
ja no em neteja tant sovint la gàbia,
ja no se'm mira amb aquella cara,
ja no em dóna panses el dissabte.

Per què hauria de voler un ocell que ja no li canta?
Un animaló que només fa que soroll i li embruta la sala?
Per què no m'allibera d'una vegada?

Voldria descobrir què s'amaga darrere la finestra,
poder volar amb alguna ocelleta,
participar en alguna carrera aèria
i arribar alt, molt alt, sobrepassar els límits sense mirar enrere.

Voldria visitar aquella plaça de que tothom en parla,
planejar per sobre el mar i escoltar de més a prop el so de les onades,
despertar-me impregnat dels càlids colors de la matinada;
i arribar alt, molt alt, sense por del que pugui trobar-me.

Una part de mi es quedaria,
l'altre només pensa en marxar.
Estic confós com mai ho he estat.

Un dia la mestressa va obrir la porteta i se'n va anar a buscar menjar.
Hagués pogut marxar, però em vaig quedar.
Per què? Per què ho vaig fer?
Ella em va mirar. Aquells ulls em van fer recular.

Un segon dia a la mestressa se li va caure la gàbia mentre l'estava netejant.
Vaig sortir volant.
Quan vaig arribar a la finestra, ben oberta, me la vaig mirar.
Ella em va mirar. Aquells ulls em van fer recular.

Existeix nosequè en la seva mirada que m'obliga a quedar.
Nosequè en aquesta estança em vincula, m'impedeix escapar!
Hi ha un nosequé que fa que renuncii a volar.

Potser no és aquella mirada, tampoc és l'estança...
Potser tinc por, por de fallar.
Por de no poder tornar.
Por del que em pugui trobar.

Sóc petit, sempre tant sobreprotegit, amarat!
Em vindria gran?
Potser sortir seria un suïcidi i en poc temps desitjaria tornar.
Però llavors seria massa tard.

Ocell, traïdor!
T'he oferit tot el que podies desitjar i al final m'has abandonat.
Com has pogut!

Si he de ser sincer, mai, mai he volat,
però he vist com altres ocells ho feien.
Planejaven i es llençaven al mar per pescar.
Però jo mai, mai he volat.

Potser tinc por, sí.
Potser mai he estat fet per volar, però ho vull intentar.
La gàbia de plata se'm fa petita.
M'estic ofegant.

I vull volar, necessito volar.
El món m'espera impacient, amb els braços ben oberts.
No puc deixar-ho passar, sento que és ara o mai.