Cercador
Oceans
Un relat de: paraulesbuides- Compartir:
Els teus vestits careixen de teles
ningú els ha cosit mai
no han conegut l'agulla
i no els falta cap detall
Són blaus com el cel
i el seu tacte, suau
a vegades brillen dins la fosca
doncs és en ells on tothom cau
He trucat a la modista
no ha sabut què fer
d'on has tret aquesta joia?
ha volgut saber
He creuat mars i muntanyes
m'hi he deixat la pell
però sí, els he trobat
són els teus ulls
(que ara són meus)
ningú els ha cosit mai
no han conegut l'agulla
i no els falta cap detall
Són blaus com el cel
i el seu tacte, suau
a vegades brillen dins la fosca
doncs és en ells on tothom cau
He trucat a la modista
no ha sabut què fer
d'on has tret aquesta joia?
ha volgut saber
He creuat mars i muntanyes
m'hi he deixat la pell
però sí, els he trobat
són els teus ulls
(que ara són meus)
Comentaris
-
Oceà de vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-02-2012 | Valoració: 10
Caram, quin poema més vital i colorista, fantàstic! La comparació amb els vestits és magnífica. I arribar a uns ulls, el final sorprenent que tanca el relat amb un deu. Benvingut-da a Relats en Català! Una abraçada.
Aleix