OCEANS D'ÈXTASI

Un relat de: Pispireta
Arribes a casa i alguna cosa ha canviat. La teva mirada és diferent, m’entravessa, sinuosa, i es clava a la meva pitrera uns segons. T’acostes, a poc a poc, i el teu cos i el meu resten immòbils a pocs mil•ímetres l’un de l’altre. Se senten les nostres respiracions, contingudes, un xic nervioses i expectants, i no com sempre, sinó com mai. Mica en mica, els nostres cors comencen a bategar cada cop amb més intensitat, sembla com si volguessin sortir del pit per abraçar-se l’un amb l’altre, en un mar de desig etern. I encara no m’has tocat, i encara no has pronunciat paraula, però tan sols sentir el tremolor intern, l’electricitat de l’ambient, m’eriça el pellatge i em fa empassar saliva de passió, de propera consumació. I el teu dit s’acosta, i resegueix cada part del meu cos, cada cop més vulnerable. El teu dit passa per sobre els meus llavis i la teva barba palpa les meves galtes i voreja les orelles. El teu dit baixa pel meu coll i es queda anclat a la meva camisa de seda, al primer botó, mentre els seus ajudants col•laboren amb delicadesa a descordar-lo. El teu dit continua per la cintura i el melic, fins que decideix fer-se gran i amb les dues mans palpar el meu darrera amb força, sense oblidar-ne cap racó. I ben agafada, amb les teves mans al meu darrera i el teu cos empenyent el meu, acabo als teus braços amb les cames a l’aire o tal volta enroscades a tu per a endinsar-nos al llit, on cada part teva toca cada part meva, ara ja nues. L’únic que escolto que dius en tota l’estona és que no cal que faci res. El teu dit entra al petit mar del meu entrecuix i es deixa endur per les suaus onades, pel vaivé de l’aigua; la teva barba segueix acaronant els meus braços, i els meus pits, que també beses, i en pocs segons el petit mar esdevé oceà, èxtasi, i et somrius, perquè tu també has arribat a l’explosió, infinita de sexualitat, de sensualitat, de possibilitats que practicàrem durant bona part de la nit.

Comentaris

  • El dringar de les onades....[Ofensiu]
    nadàlia | 24-01-2014 | Valoració: 10

    Aquest dringar de les onades a la sorra dels cossos...el teu relat és poesia visual, el tempo, el que cal, el gust, salat, de mar obert, el so...no tinc mots, però escolto
    el batec del teu relat. Una abraçada Pispireta.

  • Pispireta[Ofensiu]
    Boira Bosch | 24-01-2014

    Hola Pispireta,
    He estat llegint i gaudint amb els teus relats. Te'n dono l'enhorabona!

  • Que els oceans mantinguin les onades vives entre els dos éssers que els creen[Ofensiu]
    Tanganika | 17-01-2014

    Més que un relat, un poema en narració. Sensacions, imatges, accions lentes i guadides, fusió final.
    Per moltes més!

    TGNK

  • Una descripció[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 04-01-2014

    precisa i delicada amb molta sensualitat.

    Un relat dolç i gairebé músical.

  • La barba màgica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-01-2014 | Valoració: 10

    M'imagino una barba amb poders màgics, d'aquells que produeixen efectes sorprenents (Hola pèl, què tal? Passa, passa!). Un relat magnífic, ple de sensualitat i bon regust... Una forta abraçada.

    Aleix