Cercador
Oceans d'emocions
Un relat de: polpa d'aireEn un dia qualsevol
xafogor i solitud
marea de cerveses
fresques
rialles amb accents
diferents, però dels
indrets de la terra
dels dos, i la pàtria.
La política sembla
que ens distreu i trenca el gel
embolcallant la tarda,
em mires
t'explico una vida
que no vull malgrat la tinc
i m'escoltes com si
l'avui no acabés mai.
Descobreixo a algú
que no només despista el nord
sinó que em fa perdre
l'oremus
i quan em parla del mar
brillen les pupil·les
perquè desprèn passió
pel que més estima.
Aquesta primavera
construiré amb les meves
mans, un far a un lloc
ben alt
(segurament al Pirineu,
al pic de l'Aneto
o al del Puigmal)
que m’entretingui i
em porti mals de cap.
Des d'allà dalt escoltaré
les onades que ressonen
silenci que deixes
en mi
t’inventaré paraules
en la meva llengua
que et vacil·lin i
que et facin somriure
entranyes endins.
T’has endut un tros de cor
que vull que guardis a babord, prop teu
entre barrots rovellats
de sal.
Oblides records d’una nit
inoblidable, on els estels
van deixar-nos projectar
junts, un moment incert.
En ment hi tens horitzons
especials, dels que vius cada
dia de tots els teus vespres
a bord.
Intento no jutjar-te
Per haver escollit
Un camí diferent
que en realitat em captiva.
(L’amor del bon mariner, sempre és la mar; em mires, em palpes, em tastes i embarques).
xafogor i solitud
marea de cerveses
fresques
rialles amb accents
diferents, però dels
indrets de la terra
dels dos, i la pàtria.
La política sembla
que ens distreu i trenca el gel
embolcallant la tarda,
em mires
t'explico una vida
que no vull malgrat la tinc
i m'escoltes com si
l'avui no acabés mai.
Descobreixo a algú
que no només despista el nord
sinó que em fa perdre
l'oremus
i quan em parla del mar
brillen les pupil·les
perquè desprèn passió
pel que més estima.
Aquesta primavera
construiré amb les meves
mans, un far a un lloc
ben alt
(segurament al Pirineu,
al pic de l'Aneto
o al del Puigmal)
que m’entretingui i
em porti mals de cap.
Des d'allà dalt escoltaré
les onades que ressonen
silenci que deixes
en mi
t’inventaré paraules
en la meva llengua
que et vacil·lin i
que et facin somriure
entranyes endins.
T’has endut un tros de cor
que vull que guardis a babord, prop teu
entre barrots rovellats
de sal.
Oblides records d’una nit
inoblidable, on els estels
van deixar-nos projectar
junts, un moment incert.
En ment hi tens horitzons
especials, dels que vius cada
dia de tots els teus vespres
a bord.
Intento no jutjar-te
Per haver escollit
Un camí diferent
que en realitat em captiva.
(L’amor del bon mariner, sempre és la mar; em mires, em palpes, em tastes i embarques).
Comentaris
-
Hola, hola !!![Ofensiu]Annalls | 24-04-2013
Que bé, has tornat... et volia enviar un mail, per dir-te que trobava a faltar els teus poemes, i que que t'havia passat més enllà de l'explicació que vas donar, però he anat tan atabalada l'últim mes !
Aquest cop no desapareixis, eh? I gracies per venir-me a comentar des de l'exili.
Anna
l´Autor
2 Relats
6 Comentaris
1417 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc com amb el temps m’he fet.( el vi amb el temps millora però al final rancieja)