Occidentalitat

"Orient i occident", "Centinel·la d'occident", "Vigia de la civilizacion occidental"
Això, o cosa semblant, havíem sentit de petits i joves.

Però, tothom tenim un occident, igual que tenim un orient. Per què voler aturar la terra, o fixar el punt en que occident seria occident i fixaria de passada tot allò considerat orient!?
És un acte de fatxenderia, no hi ha dubte! Classifica i cosifica als altres, els redueix a observadors de la occidentalitat. Que vindria a ser allò correcte, allò que som nosaltres en contraposició a allò, estrany, que són els altres. Uns serien massa negres, els,altres massa moros, els de més enllà massa grocs i els de passat l'occident,...uns novells que no sabem encara si tenen o tenien ànima,...

Ningú no representaria tan bé l'humanitat com la nostra propia cultura-melic.
El present que ens hauria facilitat una certa centralitat, seria la mesura de tots els temps. Allò que trobem normal, la normalitat universal. Normal seria equivalent a occidental. La pauta per a tot el mon, la pauta a seguir.

Aquesta definició és, per tant, nefasta perquè, un cop hom ha dividit a les persones segons el grau d'occidentalitat, acte seguit les fanatitza dient que l'universal es va desenvolupar a casa nostra, al vell mig del nostre jardi.

Que deu nostre senyor ens beneïa a nosaltres exclusivament, i en especial a la nostra familia que tindria dret a ser tambe l'exemple d'occidentalitat entre els occidentals. Per què si no ens hem inventat aquest nom?

Ara apliquem el concepte de manera pràctica:
Ucraïna, és occidental, Rússia és oriental. La bomba atòmica d'Hiroshima és occidental i la de Nasashaki, també. Cuba és oriental i Miami, occidental, com Ubuntu i windows, el flac i el gras, Grècia i la troika i Reus i Tarragona, per exemple.
Un envolic, tu! Si canviéssim això es generaria un terratrèmol en els llibres d'història.