Cercador
Obtusitat insultant
Un relat de: capsigranya- Compartir:
Era d'un obtús insultant: quan feia per pensar, al seu malaguanyat caparró hi ressonava un silenci estrepitós. Diuen que, si les condicions ambientals eren favorables, es podia sentir l'esbufec de la neurona solitària, un gemec terrorífic digne del més dantesc dels inferns que, això sí, només semblava perceptible per la resta de mortals, mai pel subjecte unineuronal en qüestió. I és que no podia ser d'una altra manera: res no escapava a aquella idiòcia de magnitud incommensurable.
l´Autor
12 Relats
22 Comentaris
10333 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
No sóc perruquera. Potser ho hauria pogut ser, però la veritat és que no m'ho he plantejat mai (principalment perquè és una professió que mai no m'ha despertat cap interès).Tampoc no m'ha atret mai la idea de ser una llauna de tonyina. I és que un cop surt de la botiga, la llauna no té possibilitat de controlar el seu destí. Vull dir que si el teu destí com a llauna de tonyina és una amanida d'estiu ben fresca i colorida doncs, com a destí, està prou bé, però, i si caus a mans d'un degenerat que un bon dia, en arribar a casa, decideix fer un pizza de tonyina?
Sóc, comptat i debatut, els modestos escrits que de tant en tant aconsegueixo parir. No em cal més: per als qui no tenim el do de la literatura, escriure quatre ratlles, per poca cosa que siguin, és un gran què. Si a més tenim la sort que algú ens llegeix i ens fa saber què en pensa, podem dir que hem tocat el cel.
M'agradarà rebre els vostres comentaris aquí, o al Facebook, o al meu blog.
Lola Balsareny
http://capsigranya.blogspot.com/