Cercador
Obsolescència programada
Un relat de: qwark- Compartir:
Sovint em plantejava preguntes com aquella. Suposo que dur aquest tipus de vida li deixava molt de temps per pensar i no tenia ningú més amb qui compartir les seves filosofades. Jo no era tan brillant com ella però també m'avorria molt i no m'importava distreure'm de tant en tant. Potser hauria triat altres temes però només ens teníem l'una a l'altra i això feia que la valorés especialment. Tants dies treballant juntes ens havien unit més del que mai m'hauria imaginat.
-Diria que som aquí per alguna raó, saps? -vaig contestar mesurant les meves paraules. Crec que el sentiment d'inferioritat intel•lectual feia que m'hi repensés molts cops per tal d'evitar semblar més ximple del que em sentia-. Estic segura que tenim una missió a complir aquí al món, d'acord amb la nostra naturalesa.
-De vegades sento un neguit dins meu. Tinc el pressentiment que estic arribant al final dels meus dies i no puc evitar pensar en això que dius; si he tingut una vida prou plena i de quina manera he aconseguit fer el que se suposa que venim a fer al món.
-Escolta! -vaig protestar-. Encara et queda molt per viure, n'estic segura. I en tot cas, deixa'm dir-te que segur que has tingut una vida fantàstica, que has il·luminat el món amb la teva mirada d'una manera que...
Em vaig aturar quan se li va escapar el riure. Vaig sentir-me una mica violenta perquè potser havia expressat de forma massa oberta els meus sentiments cap a ella. Però després em va mirar i somreia. I va passejar la mirada per tot el món que s'estenia a sota nostre. La taula de fusta amb tons de color xocolata i les quatre cadires on cada nit seien a alimentar-se els éssers mòbils. Les rajoles quadrades de color blanc, que reflectien la nostra llum. Les parets llises d'on hi penjaven tres quadres de paisatges llunyans. Les tres portes que donaven lloc a la vida, obrint-se i tancant-se i fent aparèixer i desaparèixer els éssers mòbils. També hi havia aquell aparell rectangular que feia sons i llums i que els mòbils es miraven sovint mentre seien al sofà.
Ella s'ho va mirar tot durant una bona estona i també em va mirar a mi. I després, tal com havia pressentit, es va apagar per sempre.
Comentaris
-
betixeli | 19-07-2013
No! Maleïda obsolescència programada...aquesta no té cor!
-
Relats [Ofensiu]Atlantis | 15-07-2013
molt originals els que he anat fent dels teus textos. Tots tenen alguna cosa de ciència ficció o un final sorprenent.
Potser m'he decidit a comentar-te aquest per la senzillesa del tema i pel final del tot inesperat.
Llegiré més de tu.
-
Sorprenent[Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 15-07-2013 | Valoració: 10
Bon relat, Qwark! Sorpren com un relat imaginatiu però aparentment senzill acaba despertant una reacció emocional, m'ha acabat fent pena la bombeta!
-
M'encanta aquest relat[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 14-07-2013 | Valoració: 10
Per mi crec que és un relat molt imaginatiu i que transmet molt d'un tema més o menys banal. M'agrada molt el teu estil al veritat, tot i que crec que fas frases molt llargues. No ho sé potser són imaginacions meves ja que jo estic acostumat a escriure amb un llenguatge de frases més curtes. Però igualment et felicito.
També m'he passat pel teu blog i m'ha agradat (ja en sóc subscriptor) trobo original la iniciativa en què escrius relats utilitzant determinades figures literàries. Les meves felicitacions. Salutacions des de Ponent.
Edgar -
RDQ[Ofensiu]Josep Ventura | 14-07-2013 | Valoració: 10
no em considero capacitat per criticar cap relat de ningú el que si puc fer
es dir si m’agrada o no i aquest esta molt be.
Salutacions
Josep
-
Un relat molt...[Ofensiu]AVERROIS | 10-07-2013 | Valoració: 10
...imaginatiu, si senyor! Les bombetes tenen una vida, com nosaltres, programada? Existeix el destí? La pregunta del segle. El que si sabem per ara és que hem tingut un començament i segurament tindrem un final...quan?
Tampoc hem de pensar...Si el destí està escric em deixaré anar i que el destí em porti...Me mare deia que si existia el destí no era això, era trobar-se en una cruilla i triar. Triessis el que triessis estava escrit a on aniries a parar, però tu podies sempre triar.
Molt bé. Una abraçada.
-
M'ha agradat molt[Ofensiu]Vicent Terol | 10-07-2013 | Valoració: 8
Abans que res, vull donar-te les gràcies per l'extens comentari que em vas fer.
Aquest relat és original i sols intueixes la fi quan arribes a les darreres línies. A més a més, té una possible lectura crítica, molt en consonància amb aquesta època de consumisme (tot i que ara està canviant de nou el model).
M'agrada molt l'estil: correcte, depurat i senzill. S'aconsegueix l'efecte d'una lectura agradable i ràpida, però imagine que darrere hi ha un treball d'autoexigència.
No se m'ocorre cap crítica. Si de cas, és possible que la interacció verbal entre els dos protagonistes recorde a certs tòpics que jo hauria tractat d'evitar. No obstant, ací ja entrem en una qüestió de gustos subjectius (açò és un pleonasme).
En resum: M'ha agradat molt.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
59 Relats
410 Comentaris
97471 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61
Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.
Podeu preguntar per mi aquí:
qwark79@yahoo.es