Obsessió

Un relat de: Montseblanc
El Gerard no sap ben bé com va començar tot. Al llarg dels seus cinquanta anys de vida hi ha pensat moltes vegades. Inclús es pregunta si hauria de demanar ajuda a un psicòleg o un psiquiatre, però li fa tanta vergonya que no s’atreveix.
Pensa que potser és per culpa de la seva mare, que d’alguna manera, quan ell era petit, el va traumatitzar. O potser ella no hi té res a veure, pobre dona, si era un tros de pa... En ocasions ha aconseguit passar mesos i mesos sense fer-ho, però tard o d’hora arriba la recaiguda.
Recorda aquella vegada que el van enganxar als lavabos de l’estació de tren del poble, quina vergonya... O quan la dona que li va a fer la neteja setmanal el va sorprendre fent-ho. I aquell cop al Museu del Modernisme, als banys també, com el va mirar esglaiada aquella turista rossa com un fil d’or.
Ara fa dies que intenta fer-se el simpàtic amb la nova veïna del seu replà, que viu sola com ell i té pinta de ser bruta. El Gerard no pot pensar en una altra cosa que no sigui esmunyir-se dins el pis d’ella. I fer-ho...
És superior a ell, ho ha fet gairebé a tots els banys dels seus amics i familiars.
I com més brut i més esquitxades de calç tingui el mirall, més gaudeix ell ruixant amb el netejavidres, passant la baieta i deixant-lo impecable...

Comentaris

  • Quan el TOC visita a en Gerard,[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Amb un humor sà i constant ens descrius molt bé la història que manté la incognita de l'obsessió del protagonista. M'he imaginat diferents... fins que al final...Zas! ens ho desvetlles magistralment.
    La crua realitat és que les persones amb TOC estan sotmeses a una gran patiment psíquic. Però quan això passa, demanen ajuda. En Gerard, sap conviure amb la seva obsessió. Gràcies per l'humor. Sempre és saludable.
    T'envio una cordial salutació.
    Romy Ros ;)

  • llpages | 23-09-2019 | Valoració: 10

    és a dir, Trastorn Obsessiu Compulsiu, el que pateix en Gerard. O és el que pateix el lector quan fa córrer la imaginació a mesura que avança en el text? El que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra...
    A mi m'agraden molt aquests relats que et porten a l'hort. Encara que sàpigues que t'estan manipulant el pensament, frises per saber quina serà la sorpresa final. I la d'aquest relat no deixa indiferent, et dibuixa un somriure, objectiu assolit!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    kefas | 15-09-2019


    Ara en diuen netejavidres i abans llavor i pol•len. Amb el pol•len encara es fecunda alguna cosa, però amb el netejavidres! Amb raó es queixen els mestres que no venim ben ensenyats de casa de totes aquestes coses del sisè manament.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 03-09-2019

    Gràcies pel teu comentari en el meu últim relat, el que escric no són experiències personals però beuen de les meves vivències, és clar. M'agraden molt les teves paraules, acollidores i que embolcallen la tristesa, encoratgen. Sempre endavant Montse! Abraçada. Ens llegim ;)

  • Intriga[Ofensiu]
    Naiade | 27-07-2019 | Valoració: 10

    Quin relat més original i divertit. Deixes que la ment et dugui per camins tortuosos, imaginant de tot, menys aquest final. M'ha encantat

  • enigme[Ofensiu]
    Atlantis | 26-07-2019

    M'agrada el relat perquè et fa està atent fins els final, mentre la imaginació et porta a diferents manies...inclòs fosques...Ben escrit i mantenint la tensió fins els final. Jo tinc un escrit que parla d'un que tenia la mania de pujar escales...El món de cada ú està fet també d'aquestes petites obsessions. Gràcies per passar pel meu relat..

  • M’ho temia tot menys això[Ofensiu]
    SebastiàCot | 25-07-2019 | Valoració: 10

    Un relat formidable. L’anava llegint i fins i tot volia anar directe al final per veure de què patia el protagonista. I sí, pensava en qualsevol perversió menys aquesta. Si està inspirat en algú real, sisplau, passa-li el meu correu i que vingui per casa...
    I infinites gràcies pel teu amabilíssim comentari al meu sonet. Gràcies.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-07-2019

    Gràcies Montseblanc, per la teua visita a la meua pàgina i les teues paraules amables sobre l'últim poema, Elegia a mon pare. M'han agradat com ho has expressat i és així...
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Netejavidres[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-07-2019 | Valoració: 10

    Hola Montseblanc, que magnífic és aquest relat, doncs des del principi em fas tindre en intriga amb el Gerard, però al final resulta que és un obsessionat per netejar els vidres de totes les cases on anava. Je je je je........ què bo.
    Vaja obsessió del Gerard.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Atrapes al lector[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 24-07-2019 | Valoració: 10

    Tens l'habilitat de despertar en poques paraules la curiositat del lector. I el que és més difícil, que acabi amb una rialla en acabar el text. Felicitats!

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-07-2019 | Valoració: 10

    ... molt enginyós, i a més enginyós d'una manera de la qual no recordo haver llegit abans quelcom de semblant.


    S.

  • Brillant relat![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 22-07-2019 | Valoració: 10

    El començament aquest relat em feia pensar en una altra cosa... Però vet aquí que m'he trobat amb la brillat sorpresa de la dèria o mania, que te el personatge del relat, de deixar polits els miralls de fora ca seva. Aquest acabament de relat val més que mil paraules, enhorabona!. Nil.

  • rober | 21-07-2019 | Valoració: 10

    M'ha fet riure. M'agrada com jugues amb el lector i l'enganyat que el tens fins la fi de la història. Per cert, el meu bany no està gaire brut, però, si el protagonista de la teva història vol venir a casa meva un cop al mes, és benvingut i, així, podré estalviar-me feina. Gràcies.

Valoració mitja: 10