Obro la porta i...

Obro la porta i l'emoció de veure't em fa mal i tot
és un dolor plaent, mescla de contenció i felicitat absoluta.
Sento les llàgrimes com es deleixen per esclatar,
em noto el cos fràgil i tremolós, és possible que caigui.

Però no caic, m'abraço a tu amb tanta força que t'ofego,
tu rius fort i dolç em dius bonica...
Jo no puc dir-te res, però em sembla que no cal,
el meu cos paralitzat parla de l'amor que m'inspires.

Poc a poc les mans em van cedint,
afluixo lleument les meves articulacions i et deixo respirar.
I amb un sospir de veu descanso mentre et dic:

-T'estimo amor meu, sóc molt feliç de tornar-te a veure.