Obres de Déu

Un relat de: Carme_
M’ha arribat notícia de la mort del pare Francisco. Ja devia ser molt gran. Va estar poc temps al poble però el recordaré sempre, encara que llavors jo no comptava més de 7 anys. En aquella època d’imatges (i vida!) en blanc i negre el capellà era tota una autoritat, especialment a les viles petites. Va venir de Castella i tenia l’obsessió de fer créixer el nombre d’assistents a les misses.

-“Necesitamos más fe en Dios” –deia en veure als bancs gairebé només dones.

Passàvem una temporada de sequera que feia perillar les collites. Per això va decidir organitzar unes pregàries col·lectives, d’obligada assistència per a tots els vilatans, demanant un senyal a Déu si eren del seu grat. Després de mitja hora d’oracions i davant l’astorament general, la pluja començà a espetegar contra l’única vidriera que es veia a la nau central de l’església. Tothom va fer crits d’alegria i el volum del rés va augmentar. Fins que alguna cosa va xocar contra el vitrall i el va fer miques. Un silenci absolut va seguir el terrabastall imprevist. Els parroquians s’hi van acostar per veure què era allò mentre el pare Francisco, que ja ho havia distingit de lluny, desapareixia enrojolat per la sagristia aprofitant la confusió. Em semblava que eren estàtues de pedra les que miraven la gran regadora de llauna que m’acabava de caure de les mans i en alçar el cap em van veure a mi, arraulit al campanar, en diagonal damunt del finestral.

Al cap de pocs dies va arribar al poble el nou capellà, que mai va voler sentir res del pare Francisco, tot i que a la comarca se’n va parlar una bona temporada.

Comentaris

  • Pluja enllaunada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2018 | Valoració: 10

    Ostres, ara tot sembla que hagi de venir enllaunat, fins i tot la pluja! Un relat entranyable, proper, talment com si l'hagués escrit la cronista del poble del costat. Una forta abraçada, Carme.

    Aleix

  • A mi també m'agrada![Ofensiu]

    Sí, és dolç i agradable... encara que certament prefereixo no imaginar què haurien pensat els feligresos en sortir de l'esglèsia i descobrir l'engany. Potser s'ho van prendre també amb humor: en definitiva, Déu és més gran.

  • gràcies![Ofensiu]
    Carme_ | 22-03-2018

    Celebro que us agradi :-)

    Respecte a descobrir l'engany en sortir, potser al capellà li era suficient amb fer-los creure que era "un senyal" de la força de la fe i que resant més podien fer ploure (i no només una mostra), qui sap, he he

    Gràcies pels comentaris!
    Carme.

  • Bona imaginació[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018

    Bon relat, divertit i una mica fantàstic també, ho dic per la personeta de 7 anys pujada al campanar i fent creure a tots que plou amb una regadora, suposo que el vitrall devia ser petit. Igualment si els hagués sortit bé la jugada la gent hagués descobert l'engany tot just sortir de l'esglesia. Tot i això ha estat un relat ben ideat.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat divertit, m´agrada-

l´Autor

Carme_

64 Relats

215 Comentaris

38647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit / @PetitesHstories

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com

Canal YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCEgOFs-D51izvxeP29Ccq0g