Cercador
Obre les mans
Un relat de: aurora marco arbonésObre les mans:
hi deixaré petons de nata i mel,
de licor de grosella,
cirera i menta,
albades de taronja
penjant del cel.
Obre les mans:
hi desaré els somnis arrecerats,
les il•lusions ben vives,
les folles riallades,
que no s’escapin mai
del teu costat.
Obre les mans:
hi amagaré el meu cos ferit, maldestre,
encara delitós
d’aquest cos teu,
de la màgia dels dits
al dolç capvespre.
Obre les mans:
hi posaré la pell a reposar,
hi penjaré els ensurts
per a que eixuguin
i la joia que brolla
fins a vessar.
Obre les mans i accepta la proposta:
m’arrauliré sencera
en la teva almosta.
Comentaris
-
Obrir les mans ......[Ofensiu]Marina Terra Èol | 22-07-2011
....obrir el cor, deixar-se anar, confiar plenament en un mateix i plenament en l'altre,....quedar com "despullat" davant de l'altre....estimar i deixar-se estimar.
Quin regal de poema. Quin regal si la vida ens dona l'oportunitat de sentir el què descrius. Tothom hauria de tenir l’ocasió de sentir quelcom així.
Salutacions
Marina -
Obro la finestra[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-07-2011 | Valoració: 10
Aurora, aquesta poesia és un tresor per guardar a l'illa secreta. Cal anar-hi de tant en tant, desenterrar-la, gaudir-la i tornar-la a guardar fins la pròxima oca´sió. No s'ha de viure massa lluny d'aquesta illa. És nutritiu anar-hi sovint, llegir, gaudir i deixar-se anar. És un cant preciós a l'amor, a la natura i a la mare que el va parir... l'amor vull dir. Deixar-se anar, escriure sobre un paper els sentiments que sentim,fer-ho bé i fer que els altres s'hi identifiquin, gran assignatura assolida. Felicitats! Una abraçada.
aleix
-
Marteta | 13-07-2011 | Valoració: 10
M'ha agradat molt, de veritat!. Donar tants de sentiments a alguna persona és tan bonic..
El poema està molt ben preparat i és molt bò!
Una besada! -
Almostes[Ofensiu]franz appa | 06-06-2011
Un prec, un imperatiu?
Cas que sigui el segon, un imperatiu dolç, recorregut per aromes, sensacions, sentiments... La primera estrofa, la natura, el món obert i flairós. La segona, les fantasies, el món esbojarrat refugi de la imaginació. La tercera, el lloc més físic i tangible, el tacte del cos propi i el de l'estimat. La quarta, la penetració a través d'aquest cos, del seu embolcall, en les sensacions més pregones i íntimes.
I la coda final, la proposta decisiva, l'espai ideat icobejat. Aquesta paraula que t'agraeixo com un regal. i és que, com han subratllat altres comnetaristes abans que jo, aquest és un poema d'amor que permet la lectura d'un amor generós i ampli que ens arredossi a tots, tots els buscadors d'almostes particulars.
Una abraçada,
franz -
Senzillament preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 01-06-2011 | Valoració: 10
Un poema deliciós que traspua tendresa, desig de donar-se i sentir-se acollida, amor sensual i maternal alhora.
Amb les teves paraules ens dibuixes unes mans que són la projecció del cor de la persona estimada, capaces d’abastir tots els sentiments.
Senzillament preciós Aurora!
Una gran i càlida abraçada estimada amiga,
Núria
-
gràcies aurora per...[Ofensiu]joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10
ser tan amable amb mi amb els teus comentaris i per visitar el meu web i per compartir tantes coses. De debò t'estic molt agraït.
I m'aprofito de la confiança per ...
Convidar-te a dues coses:
1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.
Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
Rdm nº 1
2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit
T’hi espero .
Gràcies per endavant
Joan
-
Diuen [Ofensiu]Nonna_Carme | 15-05-2011 | Valoració: 10
que en la forma de saludar quan dónes la mà, es veu el "taranà "de la persona. Si la dónes amb el palmell a dalt,significa que ets amigable i empàtic. ,Si el palmell és a la part de sota, vol dir reserva i precaució.
Amb les teves mans obertes paleses , sense disfresses, els teus vertaders sentiments. .
Un poema delicat i dolcíssim.
Una carinyosa abraçada, Aurora. -
Ai, Aurora![Ofensiu]nuriagau | 15-05-2011 | Valoració: 10
Adreces aquest poema a la persona que vols que t’aculli i t’accepti, mentre expresses la necessitat de compartir certs aspectes de la teva vida amb ella. O l’adreces al lector impersonal?
Ens seguim llegint,
Núria
PS: Celebro tornar-te a trobar per aquest espai.
-
Acceptació[Ofensiu]Unaquimera | 15-05-2011 | Valoració: 10
Obro les mans, doncs!
( Ja saps que els teus desitjos són ordres per a mi, benvolguda Aurora, ;-))), així que quan tu dius, jo faig i ben gustosa... )
Obrir les mans té molt d’obrir-se a l’altre, d’acceptar la possibilitat de rebre, de ser objecte de la generositat de l’altre, ser receptor de bens.
Els petons, els somnis, les il.lusions o les follies, el desig, els ensurts, la joia i les propostes són regals immaterials que no tenen preu ni tornada.
Tan sols és possible acceptar-los o refusar l’obsequi. I per fer-ho tenim poc espai, poc temps, poques oportunitats: el buit entre les dues mans, el moment en què s’apropa qui ens fa l’oferiment, l’instant en què coincidim, l’ara i l’aquí.
Cal aprofitar-los quan ens són oferts, i tant!
T’envio una abraçada oberta de bat a bat,
Unaquimera
-
Mans[Ofensiu]Josep Ventura | 11-05-2011 | Valoració: 10
plenes de tendreses
mans plenes a vessar de versos meravellosos
un poema que arriba al cor
salutacions
Josep
-
un gran poema...[Ofensiu]joandemataro | 11-05-2011 | Valoració: 10
on el títol ja ho diu gairebé tot, obrir les mans en senyal de rebre i de donar, una entrega mútua i meravellosa
felicitats aurora, molt bonic.
Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog.
Els nous escrits : Els amants I És per tu que puc surar
Espero que t’agradin
Una abraçada ben gran
Joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250812 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS