Obre els ulls ...

Un relat de: Lluna

Obre els ulls a poc a poc i mira'm … és difícil ho sé, et roda el cap i sents com l'oxigen no t'arriba als pulmons.
Jo també em vaig espantar al trobar-me aquí, tota sola, en aquesta cambra fosca, vaig ser la primera… sentia com el meu cor s'adormia, podia sentir els seus pausats batecs dins del cap.
No pensis que estàs sommiant, jo sóc real, el més real que puguis sentir mai. Mira, sents com t'acarono? Tens la pell suau, ets massa jove encara.
Suposo que encara no saps per què estàs aquí, com has anat a parar entre els meus braços. Jo no ho sé del cert però sí sé on et vaig trobar, caminant perdut enmig d'un prat de lliris negres amb els ulls adolorits de tantes llàgrimes. Passejaves absent, sense gaudir del perfum de les flors, tancaves els ulls i t'ofegaves dins de la teva foscor. Ara ja sóc aquí, no hi ha res més fosc que jo.
Et va doldre la seva mort, vas sentir com ella moria dins teu, com el teu crani, com les teves il-lusions esclataven contra aquell camió. No va caldre que ells et diguessin que ja no hi era, tu vas el primer en sentir-ho.
Et miro als ulls i veig que encara no estàs preparat, has iniciat un camí que encara no has d'acabar … per això estàs aquí en aquesta cambra fosca, per prendre una decisió.

- Doctor ! Sembla que el pacient recupera les seves constants vitals !

M'alegro que encara no vinguis amb mi, fins d'aquí molts anys Arnau.

Comentaris

  • De la cambra fosca, a la vida [Ofensiu]
    Unaquimera | 25-04-2007

    Lluna que vaig descobrir una nit d'abril de fa pocs dies, ara també ets autora! I resulta que ben propera...

    Em submergeixo a poc a poc en el teu relat, que m'invita a mirar-te sense presses... m'hi trobo bé entre la teva prosa clara i tranquil·la... i en arribar gaire bé a la fi, tot agafa el sentit que té des del començament per essència i la història s'arrodoneix amb un final ple de llum i d'esperança.

    Enhorabona pel text i benvinguda a Relats! Espero continuar coincidint amb tu per aquí...

    I abans d'acomiadar-me: gràcies per les teves paraules d'ànim!

    T'envio una abraçada rimada,
    Unaquimera

  • Excel.lent[Ofensiu]
    MiNiNa | 24-04-2007 | Valoració: 10

    Gracies per fer-nos sentir sempre, una miqueta més.

l´Autor

Lluna

1 Relats

2 Comentaris

1549 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
El joc de les paraules i l'encís de les lletres ha omplert la meva vida desde ben petita i forma part de mi mateixa encara ara.
Recordo que quan tenia 8 anys em vaig presentar a un concurs anomenat "El meu poble" que es realitzava a Vila-plana, vaig escriure un conte curt sobre una nena que recordava les seves vacances d'estiu al poble i vaig gaudir d'allò més escrivint cadascuna de les paraules que dibuixaven aquella història d'infantesa. Recordo que en presentar el conte a l'escola la mestra em va mirar amb mala cara i em va dir "Aquest conte no està ben fet, no crec que puguis guanyar cap premi escrivint coses sense sentit", la meva fustració va ser enorme però vaig presentar el conte al concurs. Al cap de poc vaig saber que havia quedat tercera a la meva categoria i vaig comprendre ja de ben menuda que la literatura és lliure i que el més important és escriure sobre allò que ens omple a nosaltres mateixos i que ens fa sentir una mica protagonistes al món que ens envolta.

Últims relats de l'autor