Oblit

de vegades, és bo que s'oblidin de tu. Que l'aigua de la platja enterri les petjades que vas deixar, perquè mai, mai et tornin a trobar.
de vegades, és bo que s'oblidin de tu...

Mira jo altre cop per aquí cotillejan i m'ha fet gràcia i volia veure el teu primer escrit publicat! M'ha semblat curiós que tractés el tema de l'oblit...^^
Però m'agrada la teva manera d'enfocar-ho i no ho fas com casi sempre es fa del de oblidar una persona i això.. sinó ho has enfocat de com estimes aquesta persona deixant clar que no l'oblides...
Mare meva em sembla q no m'he explicat massa bé.. pfff... >_<

Em vas omplir el cor
amb paraules d'honor
i ara no se com agrair-t'ho
sense ni tan sols dir-t'ho.

Crec, deixa'm suposar, que deu ser un dels teus primers poemes. Jo com a minim els primers que vaig fer eren sencills i directes sense massa complicacions, com aquest. No t'oblido perque...
tal i tal... encara em fas bategar el cor, encara et veig etc. enumeres tot allò pel qual no has oblidat res de res...

Equinozio

No vaig oblidar de comentar-vos però ho vaig fer rapid, per mancar de temps i ara m'agradria tornar tots el comentaris que vau fer-me.
He volgut venir a buscar el primer relat que vau publicar. Veieu quan dic que sou bo, es que ho sou! M'agrada moooooooooooooolts com escriviu, moooolt!! I si pogues us daria un deu sempre, per cada relat, per cada paraula!

has descrit molt bé aquesta sensació... d'un amor que ja no hi és però deixa marca...

ah, i la cançó del raimon m'encanta

... si tot el meu cos està cobert de la teva essència. Si el que respiro, em recorda a tu. Si tot el que veig quan tanco els ulls, és la teva imatge. No m'oblido pas de tu. Estàs present en cada part del meu cos, i en cada petit forat de la meva ment. Sempre tens un lloc en el meu pensament. Com em podria oblidar de tu, si formes part de mi els 86.400 instants del dia!

Molt bó!

suau, amb olor a mar, fragància de flors, poètic, breu, captivador.
Quant al sentit, el trobo terrible, com la majoria de versos d'amor, que sembla que un no val si la persona estimada no el recolza, però això ja són manies personals.
Una abraçada
Glòria

d'aquest! Oh, és preciós, senzill, amb un missatge clar, contundent, precís.... segur que no l'has oblidat, perquè el teu cor ens ho diu... però tu també li has dit?
Un petó, m'ha encantat la transparència d'aquestes paraules.

per si no se sap q es, son aplaudiments, molt bé!!!

""O Captain! my Captain! our fearful trip is done,
The ship has weathered every rack, the prize we sought is won, (...)""

I el mateix et dic: "Oh Capità, el meu Capità", no pensis que t'he oblidat, perquè m'has comentat un relat, i això quedarà saldat".

M'ha agradat el teu àlies i la foto. Vaig a llegir-te!

Sobre aquest poema, paraules senzilles per a un gran sentiment. Potser, potser, m'atreviria a dir-te, sempre i quan no t'ho prenguis malament, que algun dels versos iniciats amb el "perquè" resulten massa llargs. Per a mi, eh? O sigui que tot just és una opinió personal, i a més, d'una persona que de poesia no en sap.

Fins ara!

LLIBRE

hola OhCapita!
1r de tot gràcies per comentar-me!
2n akst relat és genial!! Certament bonik.
Sort!!