Objectes i altres utilitats de la nena : Cadira i Taula

Un relat de: Marc Freixas

Cadira de color verd clar,
tirant a cel;
és per una nena de tres anys :
la Marina, o el meu amor de mar.

Taula de conjunt del mateix color,
tirant a cel, com he dit abans;
la Marina hi pot seure,
per menjar-se el dinar i el sopar, o l'esmorzar,
i també hi té algún conte, per mirar-se'l.

Cadira i taula són de petit tamany;
per la seva comoditat,
és un punt de referència en la seva distracció,
també per quan es vol mirar els dibuixos animats de la televisió.

Nota : els objectes els té escampats,
per allà on ella li vé de gust de jugar;
objectes de joguina damunt la seva taula,
i algunes de les seves nines preferides,
esperant a la Marina, assegudes a la cadira.



Comentaris

  • Estic amb el Sergi![Ofensiu]
    Arnau Segarra | 26-05-2004 | Valoració: 8

    moolta tendresa en tan breu exposició de paraules!!!
    PD: us recomane, si encara no l'haveu llegit, la primera pàgina del llibre "t'estimo Marta", de la Isabel-Clara Simó...

  • Tendresa[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 22-05-2004 | Valoració: 8

    Es poden fer servir moltes paraules per fer una descripció. La prosa ens fa, a vegades, caure a la tentació de la grandiloqüència. Tanmateix, algun cop sentim que els versos no ens deixen prou marge per descriure tot allò que volem.

    Però l'autor que tria les paraules justes, tant en prosa com en vers, fa que, gràcies al seu diàfan talent, ens pugui arribar tot allò que desitja.

    Aquest vers, i el seu autor, ho aconsegueixen; respira tendresa.

    Un plaer llegir-te!!

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872177 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.