Oasis quotidians (o els dissemintats de Relats en Català)

Ofegada en la pols,
densa companya ofegant,
burocràcia reiterativa
cafès aigualits.
Les broques del rellotge
caminen pesades
pel llarg camí del dia.
Les remires resignada:
ni esbufegues, ja, d'avorriment.

Però albires petits oasis,
llacs humits de lletres
que et transporten lluny,
també dins al t(m)eu cor.
Oasis de versos i narracions,
ficcions i metàfores,
d'on beus la fresca hidratació
del teu viure quotidià.