O perdré la dignitat

Un relat de: joandemataro

Et pressenteixo en la penombra
de parpelles tancades
i sento que em xucles la sang.
Vampiresa de baf pudent,
com gaudeixes debilitant !

Omnipresent , arreu tanques somriures ,
fons il.lusions merescudes
i esberles la felicitat.
Lladre ets del més sagrat !
Invisible en el silenci
abraces la hipocresia
prometent el Paradís.
Serp de verí mortal,
no m’allonguis l’agonia
o perdré la dignitat.

Photobucket

Comentaris

  • Vigilant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-07-2011 | Valoració: 10

    El teu Relat em suggereix l'actitud positiva de SER VIGILANT amb el que anem vivint i les sorpreses. A vegades engrescadores i a vegades inquietants.

  • No perdràs pas la dignitat!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 28-07-2011

    Escrivint d'aquesta meravellosa manera...
    com vols perdre la dignitat?
    Ja t'ho vaig dir, però és així :

    cada vegada m'agrada més la teva poesia.És pura, tendre, punyent, obscura, bella, dura,... és tot això
    i val molt la pena.
    Jo també crec sincerament que tu arribaràs ben lluny.

    Una abraçada ben literària... i real!!!

  • No la perdis mai![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-07-2011 | Valoració: 10

    Joan, pobre de tu que perdis la dignitat! Ets una gran persona, crec, i un gran escriptor que no ha de perdre mai la dignitat. La serp aquesta l'envies a fer punyetes i llestos! Escriu, escriu, escriu i creu en tu mateix. Jo hi crec. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

Valoració mitja: 10