o(.|.)o

Eeeepp! sembla que poca gent s’interessa pels contactes amb els extraterrestres. La història del primer contacte que us vaig explicar fa un temps s’ha perdut al cul dels 15.000 i escaig de relats que anem afegint per aquest fantàstic arxiu. Això que era primícia mundial i una llumeta per entendre les nostres incògnites existencials (qui som, d’on venim, - excepte cap on anem, aquesta encara no-...). És que no hi ha cap científic per aquí? És igual, jo no sóc rancuniós i he de continuar amb la meva tasca divulgativa; seria imperdonable que es perdés aquesta part de la història de la Humanitat. Així que, sense més preàmbuls, voldria explicar-vos el segon contacte, si no us sap greu. Resumit, perquè no us canseu.

Al planeta Smooth tothom ho deia: en o(.|.)o(*) era igualet igualet a la seva generatriu: els pavellons bellugadissos, la membrana verdosa amb reflexos, els òculs una mica sortits de mare, la seva elegància d’arrossegament,... igualets igualets com dues gotes de nitrogen. En canvi de l’inseminador no havia heretat res, ni el rodó del cos.

Els cos d’en o(.|.)o, amb una forma arrodonida com d’ou ferrat, romania immòbil durant el primer segle de la seva existència, arrapat al fons oceànic. La seva ment va evolucionar i era la que es movia i viatjava. En canvi el cos feia una eternitat que es mantenia sense canvis. Curiosament tenia dos petits ullets simètrics, dues orelletes incipients i una petita obertura branquial sota el seu diminut cos. Al segon segle de la seva existència els smoothians ja tenien les orelles suficientment desenvolupades per desplaçar-se pel fons marí.

El cicle vital dels smoothians es resumeix en la següent seqüència progressivo-regressiva:

() o(..)o o(.|.)o O(o|o)O o(.|.)o o(..)o ()

(Si trobeu un escrit amb aquesta sanefa, és smoothià)

En una època anterior indeterminada van agafar els individus que tenien més ganes d’evolucionar físicament i els van deixar allà en aquell planeta blau pensant en tornar més endavant.

La qüestió és que l’any 1999 del nostre calendari van decidir projectar a la Terra un dels seus individus (la ment i el cos); estaven interessats en conèixer l’evolució dels gèrmens que van sembrar en aquell planeta llunyà. Així que, prèviament, van determinar les coordenades. Havien de ser en un element líquid, millor l’oceà o el mar, a prop de terra i en aigües a poder ser una mica càlides. Ho van decidir: Altitud: 41º 22’ 14” Nord, Latitud: 2º 14’ 32” Est.

Després van escollir a en o(.|.)o, un jove científic de 125 anys amb esperit aventurer. Van posar-lo en posició, van tancar les comportes de l’enginy i van engegar el projector. El jove smoothià va ser transportat en pocs segons al punt terraqui predeterminat. Va anar a parar tot just a 2,35 metres de la sortida del col•lector d’aigües residuals del Besòs.

A l’instant i sense temps de reaccionar per la sorpresa del nou medi, un immens preservatiu va sortir escopit de la bocana del tub i va embolcallar a en o(.|.)o, amb tanta mala sort que 443.222 espermatozous humans difunts li van obturar el mini apèndix branquial i va finir al cap de pocs instants sense tenir temps ni de fugir amb la ment.

Al Centre Interplanetari d’Smooth van perdre la senyal i de moment no han fet cap més intent de contacte, que jo sàpiga.

(*) En català es pronuncia oc-co.