O no?

Un relat de: Montse Canes

Un va caminant i trepitja en direcció a les coses que es pensa que el faran feliç. Avances cap a les abraçades eternes i el silenci complaent i relaxant. Cap a les carícies sinceres i els petons desinteressats. Hi han moments del camí que vas mirant a terra intentant saber per a on poses els peus, però el que s'hauria de fer és mirar endavant per no perdre res del que passa en el paisatge que dibuixem amb il·lusió i esperança. És clar que també hi han trossos del camí que mirem enrere i fins hi tot ens quedem aturats pel fet de no poder creure'ns pel que ja hem passat, pels errors comesos o les voltes innecessàries. Però seguim caminant per acostar-nos cada cop més a aquella companyia imaginada des de la infantessa, aquella que tanta seguretat i confiança ens dóna que fa que mentre dormim se'ns dibuixi un somriure en el rostre. Caminem cap a la taula parada i cap a la sortida del sol en l'horitzó. Cap al dibuix d'un nen i cap al "t'enyoro, t'he trobat a faltar". Cap al passeig sota la pluja mentre et dono la mà, cap a llegir un llibre que t'ha agradat. Busquem per trobar refugi en els braços amics quan la Tramuntana ens bufeteja d'imprevist, els mateixos braços que ens abraçaran perquè necessiten del nostre amor. Perquè el que busquem és rebre i donar fins que ja no hi hagi més temps per fer-ho.
O no?


Comentaris

  • Rebre i donar[Ofensiu]
    Mena Guiga | 24-03-2013

    A vegades pel fet de donar també es pot 'rebre' amb el significat fotut del rebre.

    Penso -i crec que ha de ser així- que cal la confiança que part de la innocència.

    Trobem, provem, tastem. Hi ha pujades i davallades. Hi ha intermitjos, espais i hi ha finals. En l'amistat i en les coneixences, en els amors.

    Hi ha el sofriment i el gaudi. Hi ha les polaritats. Una comporta l'altra.

    Aquesta foto del teu perfil d''una persona davant al creu en un cim amb aquell cel i mar és serenitat i esperança, és un crit a la força, i no parlo de religió.

    I t'ho dic avui, que el dia no té cap groc del sol i que la dolçor del tortell de la Palma serà de bon tastar.

    Mena

  • Galzeran (homefosc) | 09-07-2008

    tots volem aquesta càlida presència que ens aculli dins dels seus braços, homes i dones, tots ho volem, passa que a voltes, ens apretem tant fort, que ens acaba per faltar l'aire.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: