O Júpiter o la mort

Un relat de: Mascó

Si pels voltants del 2019 arriba finalment a la Terra un asteroide de grans dimensions, com pronostiquen els més pessimistes i sempre ben informats astrofísics de l'Agència Espacial Internacional, sense que abans s'hagués pogut esmicolar o desviar-ne la trajectòria; el Planeta blau acabarà destruït per la col·lisió, tot formant part de l'escombraria còsmica, i deambulant d'esma per l'espai, barrejat per sempre més amb el que queda d'antics satèl·lits i altra ferralla universal. Davant d'aquesta catàstrofe, del qual tots els mitjans de comunicació se'n feren ressò al seu dia, sembla clar que hom té dues possibilitats: desesperar-se o pensar en una altra cosa.

Per als que escullin la primera opció, els auguro uns anys de sofriment constant. Si aquest grup, afligit per la melangia i entossudit a sobreviure com a espècie, empedernit a persistir com a únics éssers intel·ligents abans de la frontera del més enllà, no emprèn alguna acció contundent a curt o mitjà termini, ja pot unir-se a l'eufòria col·lectiva que suposa ser presa d'una existència terminal. Per als que no accepten el repte de desaparèixer, l'agri camí de la incertesa o el fabulós laberint del terror, les pluges que cauran només contribuirant a diluir-los; els erosionaran la pell i els faran passar a formar part del món orgànic de l'humus, com a banquet per a l'afamat regne vegetal. A desgrat del gremi d'hotelers del país, cal que els més previsors s'estiguin de passar alguns dies de borratxera a Lloret, o de gambejar per Salou, fins i tot els seria bo deixar d'arriscar-se a l'infart de miocardi mirant-se el Dragon Khan des de la distància; per exemple, empantanegat d'aigua dins d'un arrossar del Delta de l'Ebre. Si els animo a no divertir-se al litoral, és per pura contenció de despeses per fer front al pagament del viatge més car i exòtic mai pensat: una excursió infinita a l'atmosfera pudenta de Júpiter. Allà, lluny dels perills de qualsevol possible impacte de meteorit, on on hi haurà Operacions sortida ni tres eleccions anuals, podran començar de zero i refer la seva vida. Als que vulguin salvar-se del traspàs al costat de Déu pare, de reencarnar-se en Afrodita, o d'evitar el perill que l'homenatgiïn com a heroi de la Guerra del Vietnam, corrin a la seva agència de viatges. Cal que encomanin una habitació per termini indefinit, a pensió complerta i amb servei de minibar. Pel que fa a l'entreteniment, no es perdin l'espectacle dels vapors sulfurats, d'una extensa gama cromàtica, i els acurats dibuixos dels cràters que trepitjaran mentre visitin els racons més inhòspits del nostre astre. Així és que ara ja estan avisats; la supervivència té un preu, amb possibilitat de descompte, i no és altre que l'adquisició d'un bitllet sense retorn a la nostra dolça, estimada i maltractada Terra.

Però com que coneixem la societat, tots sabem que sovint, sense necessitat d'elevar-se ni un xic del terra, estem a la Lluna. En aquesta situació tan còmica i freqüent a la vegada s'hi troben gran quantitat de catalans i camerunesos. És fàcil, per aquestes hordes de despreocupats, no capficar-se massa per la seva propera desaparició i fer cas omís de tan gran amenaça; la qual cosa els obra una nova perspectiva de vida durant llurs últims dies, uns 5500 aproximadament, fins a l'apocalíptic 2019. Així és que ja havent acceptat el propi destí, i per aquesta mateixa raó, sense cap angúnia d'esperar l'última alenada d'aire que insuflaran, la tribu dels impassibles aprofitarà totes les primaveres que encara li manquen per portar a cap tot allò que sempre ha desitjat fer. Un autèntic Carpe Diem. Des d'aquí jo recomano escriure en una llibreta groga - el color es deu al significat mortuori que té en teatre - un reguitzell d'activitats a dur a terme abans que el meteorit acabi amb tot. Deixi volar la imaginació... i provi de renovar el DNI, pixar-se a la piscina municipal, saludar a la població des del despatx de l'alcalde, llegir un llibre, tirar peles de ceba al veí del 4t 1ª, o escriure o fer escriure per un negre - lletraferit, això sí - les pròpies memòries de terrícola. Com ens diuen els polítics quan parlen del futur Estatut de Catalunya, la veritat és que a partir d'aquí només vostè té l'última paraula; pot opinar, criticar, discutir; l'única cosa que no pot fer és callar. Pensi que si no es pronuncia sobre tot això que l'afecta de tan aprop, l'endemà es pot trobar assegut en un comfortable seient de Business Class rumb a Júpiter, davant d'un cafè nausseabund, amb la paella al foc i els nens a l'escola.


Comentaris

  • Optimista, malgrat tot...[Ofensiu]
    Carme Solina i Alapont | 01-04-2007 | Valoració: 10

    Si, perquè no hi ha un Júpiter on fugir ni podem fer la tria que suggereixes. M'ho he passat molt bé llegint el teu relat. Està en la línia del que jo anomeno humor pseudobritànic o estoic-català.
    N'espero el proper...

  • Elegant i ben fet.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-03-2006 | Valoració: 9

    QUin manual del pessimisme!

    NO menciones que seria molt improbable, fins sense defenses nostres, que el metereorit caigués aquí? Dona, també mentar això hauria trencat el pessimisme, és veritat...

    M'agrada el teu relat. Atrevit, elegant, ben estructurat... A més, a diferència del que em passa amb altres relats, no he perdut el fil mentre l'anava llegint, tot estava ben indicat. Bé, com una de les meves auques (suposo que hauràs llegit alguna... si no, fàcil solució: www.lastoa.com).

    Au, t'animo a fer més relats... et donc un 9.

Valoració mitja: 9.67