El lladre i la seva víctima [3r... i/o 4rt atracament?]

Hahahaha !!! Molt bona historia, podria perfectament fer un sketch, -no se com s'escriu-., a la televisió!!!! Pobre Càndid!! Si aquest Severià no desapareix de la seva vida ho te clar!!!

No paro de dir ostres!, és una paraula que la tinc ben interioritzada.

Ara, no sé quin m'ha agradat més. Són molt, molt divertits, això perquè no em passa a mi... Són uns diàlegs molt ben fets. Ara et toca continuar amb aquesta sèrie tan divertida..., a veure si finalment el Càndid n'aprèn o ho fa la seva Innocència.

Una abraçada de tot cor,

Materile

Fantàstics, Joan! Converses àgils, personatges característics, situacions insòlites, ironia i un gran sentit de l'humor... Espero que hi hagi més atracaments, m'he quedat amb ganes de més...
Per cert, un plaer haver-vos conegut personalment tan a tu com a la teva dona. Una abraçada!

Molt bo !!!! He llegit tots els originals atracaments. Felicitats !!! Visca el sentit de l'humor.

Però és que aquest Severià té una cara que se la xafa! I, a més a més és reincident. Aquests, aquests que semblen tan normals són els que ens foten els cuartos, si ho sabré jo!

Ens has delectat amb una altra de les teves històries gausachianes, sempre originals i personalíssimes.
Per cert, et vas felicitar per un esdeveniment i no m'has contestat. Què no vas rebre el correu? O és que no ho vols celebrar?
Una abraçada

- Espero que no, senyor Joan Gausachs! Que ens ho passem molt bé llegint els seus atracaments!
- Què diu ara?
- El que sent, bé, el que llegeix. Em sap greu no haver-lo visitat abans però és que he estat de mudances. Amunt i avall sense parar.
-Què diu ara?
-M'he mudat a un lloc que ni se l'imagina, un lloc on he d'obrir un ulls com unes taronges per por que m'atraquin. A mi i al meu marit ens tenen una tírria!
-Què diu ara?
- La veritat. Hi ha una colla de xulos per aquest barri que espanta. Sovint taral·legen una música que es diu xotis i que ens treu de polleguera, però nosaltres, patidors de mena, prudents, educats, enguardiolats, passem de llarg i ja està. Bé, senyor Joan, el deixo que he d'anar als magatzems "L'ocasió la pinten calba" que tot està a preus rebentats.
- Què diu ara?
- Que vaig a veure la Innocència, a veure si la trobo a la caixa i em pot fer cinc cèntims d'on ha anat a parar el seu xicot. Que jo diria, diria que m'ha semblat veure'l per aquests entorns estirant carteres i fent de les seves... Vostè ja m'entén, oi?
-Què diu ara?

.............................

Continuarà ( això espero!)

Una abraçada des de la capital tot esperant més "atracaments" divertits.

Mercè

-

retrobar personatges que ens han embadalit anteriorment... personatges que tu fas viure amb l'agilitat, ironia i simpatia de sempre...

És un veritable plaer obrir-los la porta de la nostra ment i deixar que hi entrin per sempre més.

Una abraçada molt cordial,

Pilar

aquesta "saga" de'n Candid Palomo i els seus avatars. Llegir-te es fa agradable, perquè dibuixes uns personatges mig de cómic, amb força i colors vius. La trama, molt divertida, ens porta a llegir amb plaer fins a la fí i llavors en vols més. Com les xuxes o les crispetes, que són la glòria del cel. Que no pots parar de menjar-ne. Moltes gràcies estimat Joan pel teu darrer comentari- no surten a RC, però els que m'heu fet abans els tinc guardats tots. Una abraçada, amb afecte,

S

El Càndid i la Innocència no crec que els esperi una vida amb massa sort. No passa el mateix, però, amb aquests diàlegs sobre atracaments frustrats. En aquesta ocasió ens has explicat dos atracaments en un únic relat.

Ens seguim llegint,

Núria

Hola Joan. Veig que continua la saga que dóna per a molt, saps? És una meravella el llenguatge que vesteixen els teus protagonistes, la ironia que desprèn tot el relat, la tria especial dels noms i els comentaris finals que destaques, de "Escrit el dia tal i corregit el dia qual...". tot això apropa el lector i el deixes amb un somriure que encanta. Salut, encantador i moltes gràcies pels teus comentaris. Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Gràcies, Joan.
Un plaer llegir-te. Tens un sentit irònic molt guai ! Gràcies.
Quan t'he llegit he comprobat que tenia la cartera.
Enhorabona !

d'una parella que ell es diu Càndid Palomo i ella Innocència ?
Un cop més paleses el teu enginy i la capacitat per a fer-nos gaudir d'una bona estona.
Felicitats, Joan !
Una abraçada.

Aquests contes els he entès els tres! El lladre, en veritat, no és el Càndid, és el Severià.

uanra

Com sempre, l'absurditat de la situació és la que provoca la rialla i la tria dels noms també hi ajuda, també. Els diàlegs són molt àgils i et posen en el relat immediatament. No sé perquè però quan m'imagino un personatge masculí dels teus sempre penso amb en Jordi Banacolocha, l'actor aquell que feia un paper a Ventdelplà. Ara no me'n recordo com es deia. En fi, que espero no trobar-me mai algun dels teus personatges que encara sortiria més net que una patena. Una abraçada, Joan!