El lladre i la seva víctima [3r... i/o 4rt atracament?]

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
—Senyor Severià, senyor Severià!
—Caram senyor Càndid, ja torna a estar en aquesta cantonada.
—Què vol que li digui? La feina de guarda jurat dels magatzems “L’Ocasió la pinten calba”, em va durar ben poc.
—Què diu ara! Com ha estat això?
—Vostè recorda el dia que el vaig deixar passar quan ja tancàvem...?
—I tant! El favor que em va fer, necessitava unes...
—Calli, calli! Amb vostè hi ha força confiança, si hagués estat un altre no hauria passat.
—Per això jo, quan vaig marxar, en agraïment li vaig fer una forta abraçada.
—Cregui’m que em va emocionar. És vostè tan entranyable...
—És que vostè és mereix això i molt més...
—Calli, calli! Doncs miri, a l’endemà mateix, em van acomiadar.
—Per haver-me deixat passar?
—I ara! D’això no se’n van assabentar pas.
—Doncs... per què va ser?
—Perquè aquell mateix dia van atracar la caixera.
—Què diu ara?
—El que sent, van buidar la caixa. L’ensurt que es va portar la pobra Innocència...
—La Innocència? Qui és la Innocència?
—La meva xicota.
—I què hi té a veure la seva xicota amb aquest afer.
—És que, veurà, la Innocència és la meva xicota, però també és la caixera dels magatzems “L’Ocasió la pinten calba”
—Caram, sí que em sap greu.
—La feina, me la van donar per ella.
—I a ella... també l’han acomiadada?
—No! Ella hi porta molts anys... li tenen molta confiança.
—I a vostè no?
—Home! Jo m’havia estrenat el dia abans...
—Sí que li va durar poc la feina.
—La veritat és que he de reconèixer que no els vaig inspirar gaire confiança.
—No ho entenc, perquè vostè d’entrada ja es veu que és bona persona.
—Sí, però no els va agradar gens que, a més a més de no assabentar-me de res de res, a sobre m’hagués desaparegut la pistola.
—Què diu ara?
—El que sent. Oh! I això no és tot.
—Què més m’ha de dir?
—Que també em va desaparèixer la cartera!
—Caram! Quin dia més ple d’incidències.
—I miri... ja ho veu. De resultes de tot això he hagut de tornar...
—Però home de Déu! Si vostè no serveix per aquest negoci!
—Alguna cosa he de fer. No puc viure a costelles de la meva Innocència. En alguna cosa he de treballar!
—Cregui’m que l’admiro. Miri avui li torno els 40 euros que em va deixar.
—Si només en van ser 20...
—I els vint de quan ens vam conèixer... que ja no se’n recorda?
—És tot un detall de la seva part. Jo ja no ho recordava.
—Doncs miri, n’hi dono 50, d’euros... 40 pel deute i la resta per les dues targetes de metro que em va deixar...
—No li faré un lleig, però no calia.
—Tingui, tingui i guardi’ls bé.
—Gràcies, moltes gràcies!

———o0o———


Aquella nit quan en Càndid, després de la jornada laboral, va arribar a casa seva, es va adonar que havia perdut, una altra vegada, la cartera.


———o0o———


Aquella mateixa nit, En Severià va guardar curosament la cartera d’en Càndid... al costat mateix de les altres tres i de la pistola...


—————
el 14 de juny del 2011 el vaig escriure
i el 15 de juny del 2011 PiCaPi me’l va revisar
—————————




Comentaris

  • Per molts anys!!!![Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    Hahahaha !!! Molt bona historia, podria perfectament fer un sketch, -no se com s'escriu-., a la televisió!!!! Pobre Càndid!! Si aquest Severià no desapareix de la seva vida ho te clar!!!

  • Felicitats, avi![Ofensiu]
    uanra | 15-01-2012



    70

  • Quin tip d'ostres!![Ofensiu]
    Materile | 14-12-2011 | Valoració: 10

    No paro de dir ostres!, és una paraula que la tinc ben interioritzada.

    Ara, no sé quin m'ha agradat més. Són molt, molt divertits, això perquè no em passa a mi... Són uns diàlegs molt ben fets. Ara et toca continuar amb aquesta sèrie tan divertida..., a veure si finalment el Càndid n'aprèn o ho fa la seva Innocència.

    Una abraçada de tot cor,

    Materile

  • crohnic | 20-11-2011

    Fantàstics, Joan! Converses àgils, personatges característics, situacions insòlites, ironia i un gran sentit de l'humor... Espero que hi hagi més atracaments, m'he quedat amb ganes de més...
    Per cert, un plaer haver-vos conegut personalment tan a tu com a la teva dona. Una abraçada!

  • Relat rodó[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-10-2011 | Valoració: 10

    Molt bo !!!! He llegit tots els originals atracaments. Felicitats !!! Visca el sentit de l'humor.

  • Efectivament, el Càndid no serveix per atracador[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-09-2011 | Valoració: 10

    Però és que aquest Severià té una cara que se la xafa! I, a més a més és reincident. Aquests, aquests que semblen tan normals són els que ens foten els cuartos, si ho sabré jo!

    Ens has delectat amb una altra de les teves històries gausachianes, sempre originals i personalíssimes.
    Per cert, et vas felicitar per un esdeveniment i no m'has contestat. Què no vas rebre el correu? O és que no ho vols celebrar?
    Una abraçada

  • Aquesta és la traca final?[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-09-2011

    - Espero que no, senyor Joan Gausachs! Que ens ho passem molt bé llegint els seus atracaments!
    - Què diu ara?
    - El que sent, bé, el que llegeix. Em sap greu no haver-lo visitat abans però és que he estat de mudances. Amunt i avall sense parar.
    -Què diu ara?
    -M'he mudat a un lloc que ni se l'imagina, un lloc on he d'obrir un ulls com unes taronges per por que m'atraquin. A mi i al meu marit ens tenen una tírria!
    -Què diu ara?
    - La veritat. Hi ha una colla de xulos per aquest barri que espanta. Sovint taral·legen una música que es diu xotis i que ens treu de polleguera, però nosaltres, patidors de mena, prudents, educats, enguardiolats, passem de llarg i ja està. Bé, senyor Joan, el deixo que he d'anar als magatzems "L'ocasió la pinten calba" que tot està a preus rebentats.
    - Què diu ara?
    - Que vaig a veure la Innocència, a veure si la trobo a la caixa i em pot fer cinc cèntims d'on ha anat a parar el seu xicot. Que jo diria, diria que m'ha semblat veure'l per aquests entorns estirant carteres i fent de les seves... Vostè ja m'entén, oi?
    -Què diu ara?

    .............................

    Continuarà ( això espero!)

    Una abraçada des de la capital tot esperant més "atracaments" divertits.

    Mercè

    -

  • Quin goig...[Ofensiu]
    brins | 02-07-2011 | Valoració: 10

    retrobar personatges que ens han embadalit anteriorment... personatges que tu fas viure amb l'agilitat, ironia i simpatia de sempre...

    És un veritable plaer obrir-los la porta de la nostra ment i deixar que hi entrin per sempre més.

    Una abraçada molt cordial,

    Pilar

  • M'agrada d'allò més[Ofensiu]
    allan lee | 20-06-2011

    aquesta "saga" de'n Candid Palomo i els seus avatars. Llegir-te es fa agradable, perquè dibuixes uns personatges mig de cómic, amb força i colors vius. La trama, molt divertida, ens porta a llegir amb plaer fins a la fí i llavors en vols més. Com les xuxes o les crispetes, que són la glòria del cel. Que no pots parar de menjar-ne. Moltes gràcies estimat Joan pel teu darrer comentari- no surten a RC, però els que m'heu fet abans els tinc guardats tots. Una abraçada, amb afecte,

    S

  • Dos en un[Ofensiu]
    nuriagau | 19-06-2011

    El Càndid i la Innocència no crec que els esperi una vida amb massa sort. No passa el mateix, però, amb aquests diàlegs sobre atracaments frustrats. En aquesta ocasió ens has explicat dos atracaments en un únic relat.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Continuarà, oi que sí?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Hola Joan. Veig que continua la saga que dóna per a molt, saps? És una meravella el llenguatge que vesteixen els teus protagonistes, la ironia que desprèn tot el relat, la tria especial dels noms i els comentaris finals que destaques, de "Escrit el dia tal i corregit el dia qual...". tot això apropa el lector i el deixes amb un somriure que encanta. Salut, encantador i moltes gràcies pels teus comentaris. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • He rigut conscientment[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Gràcies, Joan.
    Un plaer llegir-te. Tens un sentit irònic molt guai ! Gràcies.
    Quan t'he llegit he comprobat que tenia la cartera.
    Enhorabona !

  • Què es pot esperar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-06-2011 | Valoració: 10

    d'una parella que ell es diu Càndid Palomo i ella Innocència ?
    Un cop més paleses el teu enginy i la capacitat per a fer-nos gaudir d'una bona estona.
    Felicitats, Joan !
    Una abraçada.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    uanra | 16-06-2011

    Aquests contes els he entès els tres! El lladre, en veritat, no és el Càndid, és el Severià.

    uanra

  • Aquest home no para [Ofensiu]
    copernic | 16-06-2011

    Com sempre, l'absurditat de la situació és la que provoca la rialla i la tria dels noms també hi ajuda, també. Els diàlegs són molt àgils i et posen en el relat immediatament. No sé perquè però quan m'imagino un personatge masculí dels teus sempre penso amb en Jordi Banacolocha, l'actor aquell que feia un paper a Ventdelplà. Ara no me'n recordo com es deia. En fi, que espero no trobar-me mai algun dels teus personatges que encara sortiria més net que una patena. Una abraçada, Joan!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

112 Relats

1192 Comentaris

141417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.