Núvols de Sal

Un relat de: atram

Avui he trobat uns peixets taronges a la terrassa:
amb les aletes sedoses fregaven núvols de sal
- que és l'elixir que plou quan et desembullem els cabells.

Ben untats amb el bàlsam extret d'un pou espadat,
ens immergim en el torbament que provoca
una pell de taronja crua oferta en despertar.

I sota els llençols amarats de nit de canyella,
espeteguen encara fonemes sibilants, abduïts
pel frec a frec, llegits des d'una tassa de te a la dutxa.

Confitats de saliva tintada de cirera, guaitem
lluents, des d'aquell sorral en color Agfa - bolquers posats -
com preníem una pedra de qualsevol pleniluni.

Avui he somniat, envides feta cuca de llum,
que a algú - fratricida - li buidaven el cor,
perquè era massa fètid i pudia a femta.

Comentaris

  • Tendre[Ofensiu]
    deòmises | 06-12-2007 | Valoració: 10

    fins gairebé al final. Una bufetada, la darrera estrofa. La que ens desperta a la realitat, a la crua realitat. Aquesta és la impressió que m'ha deixat el teu poema.

    Gràcies, d.

  • l'he llegit primer[Ofensiu]
    Lady_shalott | 06-12-2007

    sense aturar-m'hi gaire, deixant que les imatges, els colors i les olors em creesin tot un quadre, enterbolit com quan dones masses voltes, o quan sota l'aigua no acabes de precisar el contorn exacte d'una figura. Doncs a la segona lectura tampoc he acabat de veure dibuixat el contorn del poema, però m'agrada aquest to desdefinit, ple de sorpreses, perquè això és el que més m'atrau del teu estil, els versos inesperats, el plaer estètic, plàstic, també aquest univers de somni... semblava flotar tota jo quan et llegia les paraules.
    I sembla que busquis la paraula exacta, que treballis amb cura cada vers però produïr una determinada reacció al lector, no sé, és una impressió meva només.

    Petons,
    Lady Shalott

  • No ho sé... [Ofensiu]
    rnbonet | 02-07-2007

    ...ben bé, xicona, però em sembla un poema atàvic, d'aquellls de comunió amb els elements, amb la mare terra, amb el pare vent, amb els germans bípeds.
    Diràs, potser, que "estic com una cabra". Encertaràs, si aqueix és el teu desig... però no em 'robaràs' la primera impressió.
    Salut i rebolica!

  • Des de la pròxima distància...[Ofensiu]
    NiNeL | 29-06-2007 | Valoració: 10

    M'envolta enèrgicament una aurora de tons energètics, ben bé nedant dins una mar de colors: des del llimona o el mango, passant pel melicotó, l'albercoc, el maracujà o el mandarina, i fins arribar al mateix taronja; i sempre sucat.

    En llegir-te, sóc en trànsit entre la nit i el dia, moments ambdós clarament marcats pel taronja del Sol a les seves posta i sortida (l'única paraula que se repeteix), inundats de la dolçor de canyelles i gelats de cirera, mentre qualcú encalça la Lluna per robar-li una pedra.

    Somnis, amor, carícies, despertar, complicitat. Visca la nit.

    Que bé.

    NiT-NeL

    PS:I la pregunta seria: quina va ser la primera paraula: la de la fruita o la del color?

    PS2: sense que serveixi de precedent, i en vista de les pseudo-queixes rebudes, he valorat el poema.

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

221 Comentaris

68542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.