Nusos de fiblades

Encara xopa de suor, maldestre en els moviments, incorporo una mica el cap per endevinar les voltes que em maregen. Oloro la flaire a plaer, residual humitat de xuclades i passades de llengua en la foscor. Desplaço els malucs, encara adolorit l’entrecuix d’obertures i estrebades de ponent i de llevant; incorporo la cama esquerra, després de poder retirar, entre rondinar i esbufegades, el braç fornit i pelut de l’amic, el company de classe d’en Jeroni. Tots dos resten mig tapats pel llençol, engalanades les galtes per la fortor del roig encès del darrer orgasme, entre cuixes i pell excitada, setí d’un delit satisfet.
Ressegueixo el darrer regalim, entre les sines, aiguabarreig de líquid seminal i bromera del cava que ha lliscat pitrera avall, fins on els racons s’han dilatat entregats a la llibertat pensada. Els colors del tacte encara fan brogit dins del meu cos, i respiro amb serenor, esbravada la calentor derivada d’un rutina absorbent. L’amic, l’amant, l’amic de l’amant, han jugat al ritme del meu compàs, deixats anar, ballarins dels sentits, ales de la luxúria. I entre danses i minuets, el meu cos, estimat, amarat pels palmells calents i oberts, dibuixat bocí a bocí, imaginari. He gaudit. Davant, darrere, i entrellaçant les meves mans amb els seus membres, he mullat la meva pell d’alcohol d’ampolla, d’èxtasi sensorial.
I ara, encara xopa, obro els ulls, m’enlluerno d’una matinada que entra forta, brillant, entre les puntes del cortinatge transparent. Entreobro els ulls i apropo les mans a la vidriera, finestra a la vida, sortida del cau de plaer.
A la finestra veïna, el veí, l’amant secret, que observa encès, que ha jugat tot sol a endevinar el tast de la meva humitat, em ressegueix el cos, com si regalimés la seva mirada i em penetra . Li obro el cos, darrere les cortines, i jugo sola, compartint ambdues mirades que topen, que es besen amb els llavis ben oberts, fins que les llengües fan nusos de fiblades. I rebrego el meu plaer.