Nuesa de l'ànima i el cor

Un relat de: mitral

Somio, avui, que visc en uns núvols de colors
ocupant l'espai amb qui jo m'estimo,
sentint-me prop teu perquè tu n'ets una d'elles,
perquè has pensat amb mi regalant-me un poema,
i m'has fet feliç perquè sé... que algú m'estima.

No sé si creixerà més el sentiment
o en sorgiran d'altres i per altres,
i si, llavors, seré encara més feliç
sabent que hi ha amor on creia que no hi era.

Aquesta manera de despullar l'ànima
només es pot fer de vesprada o matinada,
quan tot està fosc i quiet,
només se sent el teclat de l'ordinador
i el batec ben fort del cor d'una poruga,
que fa temps que no està segura de res
del que té, ha tingut o tindrà altra vegada.


Comentaris

  • Sense por, ets estimada.[Ofensiu]
    Jofre | 27-07-2005

    Mitral,

    En efecte, com comenta Llibre, la poesia porta implícit un procés d'idealització per configurar o reordenar un paisatge interior en constant evolució.

    Sortosament, com escrius de bell principi: avui, fas servir la poesia per quedar-te metafòricament nua; demà és probable que els poemes recuperin el lloc que el pertoca i superar l'estadi essencial tot convertint-se en un instrument de reflexió desmitificat, lúcid i igualment prometedor i admirable.

    Mentrestant segueix estimant i fent saber com de preuat és compartir els teus sentiments.

    Salutacions.

  • el so d'un teclat ...[Ofensiu]
    Nicte | 25-01-2005

    m'ha fet recordar a mi i tantes nits despullant-me l'ànima i el cor per no voler adonar-me'n que no hi havia amor. I llavors, també ara, tinc aquests mateixos sentiments d'incertesa... però l'amor és vida i la vida no es viu si no et llences i t'arrisques.
    T'ha quedat molt maco...

  • Somiar en...[Ofensiu]
    Llibre | 18-01-2005

    un món ideal, en un amor que resta lluny, en una passió no assolida... totes aquestes són les "feines" del poeta. Despullar l'ànima per llegir-ne els sentiments i el cor per comprendre les passions. Cercar el moment precís, l'instant eteri en què com en un acte d'amor les paraules i l'essència del poeta s'uneixen per crear un tot. Un poema. Uns versos com els que ens has ofert.

    El poeta somia, i dubta. Però del somni obté la música, i dels dubtes les paraules.

    Salut!

    LLIBRE

  • Cant etern cap a l´amor[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 31-08-2004 | Valoració: 8

    Apa avui ja torno a criticar( de bon rotllo) alguna de les vostres obres a l´atzar i t´ha tocat a tu Mitral.

    Saps que penso: en aquesta web sempre es decanta en general l´amor cap a una persona en concret i s´intenta explica els moments feliços o no tan que vius amb ell o que somies amb ella...

    Però a part d´aquest que sense dubte es el més important hi han altres conceptes d´amor i moltes coses que pots estimar..un país, una aficció, uns minuts de silenci, una cervessa en un bar, i d´això s´escriu poc.

    El relat en sí molt bo, però algún dia pesna en mi i escriu sobre altres conceptes de la vida...
    De totes maneres no em facis cas...deu ser l´edat...
    Una abraçada

  • BARBABLAVA | 27-04-2004 | Valoració: 7

    Estic d'acord, el millor moment per despullar l'ànima és en la solitud de la nit o de l'alba.

    Estan bé, les teves reflexions; però no siguis poruga: l'amor és cíclic i el temps, així com fa florir ferides, també les cura... Això sí, si nosaltres hi fiquem de la nostra part i aturem la guerra que hi ha dins nostre.

    Un poema és un bon principi, així que ja ho saps!

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: