Nua

Els meus mots esdevenen cendra
i vesso llàgrimes de buidor
que cauen i s'esquincen en mil bocins.
Perduda per viaranys d'incertesa
observo els colors que desprèn la meva ànima.

Camino nua en un paradís d'il·lusions inabastables
esclava de cadenes del passat
que em perpetuen en un mar de records.
Vull caure adormida i teixir camins de seda
que esborrin les petjades del passat
per construir un nou món de cotó fluix.

Aturaré les agulles del rellotge de l'eternitat
i a ritme de violins esbossaré llàgrimes de felicitat.
Deixaré de ser aquell titella de joguet
i m'alliberaré dels fils que em condemnen
a caminar cap a on reposa el passat.