NUA ENTRE PANÒPLIES

Un relat de: Urkc-Eduard
NUA ENTRE PANÒPLIES

Invicta a cent batalles
amb el somrís a frec a trenc d'alba
Fent festa a fresses adverses
Esvaint boires totes les vesprades

Et deixes amarar
com les flors a la rosada
I reneixes amb aquella saba
fresca cada matinada

Qui pot vèncer la daga amorosa?
Ans rendir-se i libar el nèctar
Vents i tempestes es donen
Per a servir-te d'escandell i trona

Lluques fites que t'esguarden
silent i serena ta arma
envoltant amb ta embranzida
atzurs somnis de maragdes

Dagues toves, estaques tomben
per seguir petges daurades
d'aquell poncell acerós
que en flaire la glaçada

Et deixes amarar
com les flors a la rosada
I creixes amb aquella saba
per la natura regalada

Les paraules són sobreres
Amb la guaita de ta mirada
Gests i ulls clars et delaten
entenen prest el teu missatge

D'aquella que ha tornat de l'arallu
Sense ja vels que encorsen i emmascaren
Amb un manyoc d'amor
Que desperta l'esperança.

Estimada d'espasa lluent
Cridada i esperada
Allisis i èxits canten tes petjades
reclamant gestes i reialmes
d'aquesta perennal albada


Et deixes amarar
com les flors a la rosada
I creixes amb ixent saba
forta i pura cada matinada




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Urkc-Eduard

2 Relats

0 Comentaris

56 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00