Nu.

Un relat de: Jere Soler G
Quan sóc nu, sóc al bosc, la primavera
dins la freda nit salvatge de l'hivern;
tast de roure, fruit madur, arrel enterca,
pedra humida, sina bruna, buf de vent;
sóc l'onada que s'aboca vers la riba
el guspir de sol infant al mar content,
el besllum de la claror que esclata viva
dins del llenç miraculós de l'univers.
Sóc la força anyil del cosmos que improvisa
el dibuix de l'amor pur i el pensament
d'aquell ordre sorprenent de la matèria
a les ribes del captard que mor rogent.

Quan sóc nu, sóc l'escuma que es desferra,
l'alenada per la sorra i el batec
del meu cor aviciat d'aquesta terra
al bressol de les onades i del vent.
Nu sostinc l'enterca dèria de la vida,
caminant ignot pels vells camins incerts;
sota els peus, el bes antic de la catifa
del jardí oblidat al dolç edèn secret;
ben arran, els grans tresors de quan somriure
esbossava l'expressió del primer gest;
l'equipatge n'era el cos, i el gust el viure
lluny del jou feixuc i fals del pas temps.

Quan sóc nu, sóc el bat del ball dels astres;
fet de molt d'amor prohibit i pols d'estels,
el reflex fidel de l'esplendor del dia
a l'estranya buidor crua del no res.
Sóc tan sols això que veus, res més que un home,
navegant a l'atzar boig del fat rabent,
despullat d'indumentàries mentideres
obsedides per fer bell el que ja ho és.

Comentaris

  • Jo també![Ofensiu]
    Annalls | 30-10-2013

    L''Atlantis ho ha dit per mi!! Segurament no es va presentar ningú pq no hi tenien res a fer. Mare meva, quines imatges més belles i sentides! Quin regalim d'emoció!! Et refereixes a nu interiorment clar, tot i que anar a una platja nudista o anar sense roba si no ho fas gaire sovint, també et provoca un cúmul de sensacions i llibertat!!!
    Saps que ? Hauriem de poder anar sempre nus d'esperit al menys, però no potser, ja et deus haver endut uns quants cops de pal. Difícil adaptar-se a aquesta situació.
    Haver-se de protegir dels altres, tancar la porta per dins i per fora , literalment , la casa on vivim tampoc ens protegeix massa , entren i per no res t'apallissen.
    Com diu el Kybalio." Lo que hay dentro hay fuera." o Quelcom així....
    Venia a donar-te les gràcies pels teus comentaris, no m'ho esperava!!! Creia que tenies molta feina i per això no publicaves! A més no em deus res, pq soc la darrera quinzenaire! he he he!!
    Moltes gràcies de nou i encantada, ja ens veurem algun dia per aquí.
    I per l'adolescent molt escoltar, molt entendre que ara ho necessiten més que mai, i sovint els problemes que es generen crec que es cosa dels pares, que tenen memòria de peix.
    Anna

  • Jo t'hauria donat el premi[Ofensiu]
    Atlantis | 04-05-2013

    M’ha agradat molt el poema. Per mi t’hauria donat el premi!!!. En serio el poema té ritma, un llenguatge ric i unes bones imatges. Potser...però sols és un potser i perquè a mi m’agrada escriure molt senzill, jo l’hauria depurat una mica per que respirés més, però el missatge de la nuesa enfront la parafernàlia dels falsos ornaments, el cant a la vida lligat a la terra i al cosmos...és molt bonic i profund.
    A més que és més bonic que la nuesa?

    Veig que escrius sobretot relats i des d’aquí t’animo a que escriguis poesia perquè crec que tens fusta. I ...de cantant. Malgrat no haver pogut participar en les propostes d’escriure poemes que després musicaves, els hi he anat seguit i et felicito per l’habilitat de convertir en cançons poemes ( també és cert que els poemes valien la pena).

    Una abraçada

  • 'el captard mort rogent'???[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-04-2013

    O seria mort 'rogenC'????

  • L'atzar boig del fat[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-04-2013

    Aquest fragment d'un vers diu tant que no em cal gaire més.

    Perquè 'atzar' i 'fat' ho marquen tot. Però no, hi podem fer alguna cosa. Que no és resignar-nos, sinó saber què hi ha, què 'tenim'. I la natura és la resposta, aquesta unió que ens abraça, aquest reconeixement, aquesta pertanyença.

    Trobo que és un poema per a llegir a poc a poc i pensar. Moltes imatges.
    I amb mots d'un nivell que no tothom entendria (dec ser de nivell mitjà).

    Molta força.


    Mena

  • Hola Jeremias[Ofensiu]
    allan lee | 01-10-2011

    feia temps no llegia un poema tan ben pautat. M'agrada el ritme en poesia, i crec que és una de les coses que la fan cançó i no prosa. M'he commogut. Veuràs, a mi no em crida, treure'm la roba, en llocs on se'm pugui veure. He crescut així i dubto que aquest sentiment canvii. Però he trobat tan apassionat aquest cant, tanta joia en la teva tonada, tanta llum, que penso que ets afortunat d'haver trobat aquest sentit en la nuesa, aquesta meravellosa concepció del món. I nosaltres, i jo, som afortunats de poder llegir aquest poema, que tramet tota l'alegria de sentir-se una part indestriable de la vida que ens envolta. Amb admiració,

    a

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

260971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA