Novena

Un relat de: Fantasia
Tornant m'he creuat en una zona on hi ha horts, durant aquesta hora que m'agrada tant de l'hivern, a prop de les cinc de la tarda, quan la llum és plàcida i la gent passeja per sobre dels camins els quals semblen esvair-se ja que la tonalitat de la claror és de sòl, de sorra, i hi ha uns minuts que els dos es complementen perfectament, el sòl i la llum, com si fossin fets de la mateixa matèria, amb un noiet de sis o set anys que portava a la mà un ram preciós de mimosa. Anava acompanyat de l'àvia que, en veure'ns, els ulls li somreien plens de goig. En un dels trajectes que normalment acostumo a fer en distingeixo que són increïbles, estan en marges, es posen impressionants. Es veu que en algunes cultures relacionen el groc de la planta amb el tímid començament de la primavera. I aquest xicot duia la notícia del canvi de temperatura, de color. M'ha recordat amb certa nostàlgia quan anava a la rambla els diumenges i regressava a casa també amb un manoll de flors, en una edat igual. Les posava al centre de la taula del menjador i tot el pis es contemplava diferent. Sota d'elles em distreia amb alguna lectura mentre ma mare, que són els que més els hi recordo, llegia un llibre de suspens de la col·lecció de palla. Perquè crec que sempre he sigut feliç. Segur que fins a almenys complir els vint i llargs, quan no ho sabia, quan no n'era conscient, almenys fins que vaig iniciar a preguntar-me què era estar bé. És que la felicitat deu romandre al fons del subconscient i en pronunciar la paraula que intenta definir-la, ja et desapareix. Després es fa intermitent, que no és plena, la notes a estones, justament perquè la busques, i et dius, mira, sí, ara sí, ara m'hi sento, però tan sols són uns instants. Abans no la cercaves i hi era sempre, igualment quan ploraves, estaves emprenyats o avorrit, en realitat eres feliç. Alguna cosa té a veure amb la innocència, la innocència entesa com quan de veritat no saps què estàs fent. Ara imagino de portar a terme mil canvis per a tornar a trobar-la, d'habitacle o de ciutat on viure, encara que dubto si d'aquí a uns anys quan pensi en aquests moments, quan recordi el dia d'avui, me n'adoni que és just ara quan ho sóc. Vés a saber.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fantasia

Fantasia

11 Relats

5 Comentaris

780 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Realitat-ficció