Novembre

Guaiteu la tardor des de la finestra
on s'enrama la figuera dels mosquits,
que si s'obre serà pel vent del vespre
i la gelor s'escolarà amb l'olor dels rostolls
que cremem en algun prat de la vora.

Tanquem les portes i tornem al llibre
i a la pregària imaginada de la son.
Al bar, els homes acaben la partida
i alguns encenen el darrer cigar
abans d'enfilar a sopar una mossada
de tall amb un tros de pa i un got de vi.

Demà, potser, la terra s'haurà xopat
i els pescadors es trobaran al moll,
acompanyats però amb l'ànima isolada
per la remor de l'oreig i l'escuma viva
del mar a l'escull de les platges i les cales.

Retornarem al silenci dels passejos,
més sols i perduts, més com els grills,
més com les pluges de l'alba,
més folls, arraulits als marges,
deixant passar les hores i els dies.