Nous temps per antigues parelles.

I
Amaneix en l'humit camí de la Fillola, a banda i banda avances mig ocults per la vegetació de la vora, emboçats en uns anoracs verds, com el color de les falagueres dels marges i coberts amb unes boines del mateix color, vestigis dels característics capots i tricorns de la guàrdia civil.
Es paren a recer de les mirades sota la figuera, des d'allà poden vigilar les dues vessants del turó a l'hora que romanen ocults.
Romerales trau una bossa de picadura de tabac i un llibret de paper per enrotllar cigarrets, oferint-ho al seu company. Aquest ho refusa. Romerales ja s'ho esperava, de fet ha estat una broma, l'Hernàndez és un xic modern: no fuma, no veu... viu una vida sana i és especialment pudent amb el consum de marihuana, que per molts col·legues és una pràctica consentida. Romerales ho sap, és per això que es posà a fumar tabac enrotllat a mà, les parelles ja tenen aquestes coses, ho fan aposta com contra punt a totes aquelles mirades còmplices, a l'acord tàcit on no calen comentaris...
II
Fa anys, quan Romerales va arribar directament de l'acadèmia, va ser tot un esdeveniment, fins hi tot autoritats polítiques i periodistes anaren a donar-li la benvinguda, s'ompliren pàgines de diari, no debades fou la primera dona guàrdia civil en el País Valencià. I què dona! Un setmanari de tirada nacional, un tant sensacionalista, va arribar a fer-li una oferta per publicar unes fotos seues nua en la pàgina central i la portada. L'oferta va ser realment temptadora, però Romerales no va cedir.
El capità de la comandància de Xàtiva havia d'actuar amb molta cautela, eren molts els interessats en el fracàs de la inserció de la dona en la guàrdia civil. El capità no volia ser l'autor de cap fet deshonrós, de l'èxit d'aquesta missió hi depenia el seu futur professional: si triomfava es veuria ascendint ràpidament, si per contra fracassava el forçarien a retirar-se. En un primer moment, Romerales ocupà un lloc a l'oficina, però dos mesos més tard arribà a la caserna Hernàndez, un jove molt seriós que venia de Mallorca. El capità va veure l'oportunitat i els emparellà. Els companys envejaren l'Hernàndez, ho demostraven contínuament amb comentaris mordaços, ridiculitzant-lo en públic .
No feia encara sis mesos quan Romerales va rebre una trucada d'Hernàndez al seu mòbil particular, li va demanar que es reuniren amb urgència en un bar cèntric, volia fer-li saber un neguit que portava amagat a dins del cor i ja no podia suportar-lo més. Romerales va anar amb la intuïció que li declararia el seu amor, però ella no estava preparada, li sabia greu haver de rebutjar-lo . En arribar va veure a Hernàndez assegut al costat d'un home jove amb un bigoti molt prim i unes patilles llargues i primes que li arribaven fins a la barbeta.
--Romerales et presente a Robert el meu nuvi.-- Ella es va quedar bocabadada, sense paraules, fins que al cap d'un llarg segon va reaccionar deixant-se caure en la cadira que tenia al darrere. --Espere que ho comprengues.-- Va dir l'Hernàndez a l'hora que l'agafava una mà entre les seues dues. Romerales reaccionà acaronant la mà de l'Hernàndez amb la seua lliure, i mirant-li als ulls digué --Més que tu no creus. Jo també tinc una altra sorpresa: soc lesbiana.