Nounat a l'alba d'un nou Aquil·les (cançó)

Un vol tot regressant a un temps
perdut on neix eixa coixesa:
taló tel·lúric de petjada
inerta i fèrtil futilesa.

Un vol amb ànim de tornada
fins destapar destre torpesa
que ha romàs amanerada
segons llustrada estupidesa.

Volar d'una vegada
tocant de peus en terra,
refent la flama encesa.


Tornar d'un cop, d'una volada,
a retrobar-te, oh infantesa!
jo vull saber, oh joia-arada!
qui llaurarà per dar riquesa.

Tornar d'un cop i una altra albada
haver sabuda: gens malesa
i lluny vigies, sols l'amada
que deixa arreu fortalesa.

Volar d'una vegada
vencent aquesta guerra,
refent l'amada il·lesa.


Voldria féssim, ambdós plegats,
tal regressiva passejada
a la recerca d'una empresa
que esdevingué talment damnada.

Voldria féssim tal proesa:
banyar en aigua estigiada
aquest vestigi de feblesa
fins redimir Tetis l'irada.

Refer la flama encesa
petjant ben fort en terra
tornant de la volada.


Cal amansir eixa feresa,
cridar Quirón de matinada
que arranjarà prest tosca fresa
per obtenir fèrtil sembrada.

Cal amansir eixa feresa
que féu alçar la mare irada;
per què l'amor sigui represa,
per què així neixi enamorada.

Refer la flama encesa
per extingir la guerra
tornant de la volada.