Notes per una dama

Un relat de: magalo

El saxo es lamenta i gemega,
del seu fred metall n’escapa un sospir,
bella dama;
un galant que amb el so
vol rondar-te i seduir a cau d’orella,
però els petons musicats es dissolen a l’aire
i no et donen l’escalf que et manca aquesta nit.

La llum que desprèn la teva pell blanca
en mig la penombra que impregna
el trist bar,
va singlant com nau en un mar
replè de encisades mirades.
Desitjos que van a morir a les portes
del ball desdenyós d’un teu gest.

Dama pàl•lida, de nevada pell,
no t’escoltis la queixa que et fan arribar
les notes,
apura aviat la teva copa
i ventila cada trist lament,
i el gel que noten els teus llavis,
si tu em deixes, amb mi se’t fondrà.


Comentaris

  • M'agrada l'ambient[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 03-03-2012 | Valoració: 10

    M'encanta l'ambient, el personatge, la proposta que li fa l'autora. M'encanta...

  • Dolçás notes[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2012 | Valoració: 10


    del saxo, dolç poema per recordar
    una abraçada
    Josep

  • La Sol[Ofensiu]
    Pau Mora | 29-01-2012 | Valoració: 10

    La última frase és digne del millor saxofonista. Felicitats pel poema

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com