Notes per una dama

El saxo es lamenta i gemega,
del seu fred metall n’escapa un sospir,
bella dama;
un galant que amb el so
vol rondar-te i seduir a cau d’orella,
però els petons musicats es dissolen a l’aire
i no et donen l’escalf que et manca aquesta nit.

La llum que desprèn la teva pell blanca
en mig la penombra que impregna
el trist bar,
va singlant com nau en un mar
replè de encisades mirades.
Desitjos que van a morir a les portes
del ball desdenyós d’un teu gest.

Dama pàl•lida, de nevada pell,
no t’escoltis la queixa que et fan arribar
les notes,
apura aviat la teva copa
i ventila cada trist lament,
i el gel que noten els teus llavis,
si tu em deixes, amb mi se’t fondrà.