Notes finals

No hi ha manera d'explicar la pèrdua que experimentem amb aquesta guerra. I m'hi incloc perquè la feina em va dur fins aquí i des del moment que vaig fer la primera fotografia vaig saber que em quedaria. Ara ja no treballo pel diari europeu que em contractà, treballo només per impedir que la celístia caigui damunt aquesta terra oblidada per la humanitat i perquè el desert no s'ompli d'oasis de llàgrimes i somnis ofegats.

*

Sóc un estranger dins unes fronteres esquerdades pel terror i la misèria, però he trobat allò que ningú pensa trobar aquí : el millor de mi. Damunt el cap de tot iraquí, sura un núvol negre de por que no obté cap tipus de compensació i això no pot fer més que generar més violència. Mentre, a molts kilòmetres d'aquí, el "Lladre de Bagdad" edifica castells de poder alimentats pel país de l'or negre. Quan arribi Nadal menjarà paó amb les tropes i els agrairà el que estan fent per la comunitat internacional. La pau que predica és una màscara mal feta, que només un pallasso com ell s'atreveix a portar.


*

L'Abdul i la Salima ja no es parlen. L'un es nega a lluitar amb una arma a la mà i no creu en cap déu, fins ara ho feia només en l'home (ara només en ell). Ella, encara que és dona en un país musulmà, es creu en l'obligació de defensar els seus ideals, si cal amb la seva vida. No mostren mai emoció alguna. La Salima retreu a l'Abdul el seu fred posicionament. No seria estrany que dos germans com ells, acabessin l'un amb l'altre. Sembla ser que res té sentit a l' Irak, i el que menys , la mort que omple els carrers solitaris a tothora.
Anar al mercat s'ha convertit en una doble prova de supervivència : per obtenir qualsevol cosa per menjar i per sortir-se'n amb vida. Un vell es deixa caure de genolls al costat d'una dona abatuda pels trets d'algun franctirador i l'amor expira en el cor d'aquell pobre home. S'aixeca i mostra el pit despullat, vol ésser blanc fàcil, la millor solució. La sang vessada pinta de dol les balconades que resisteixen i els nens orfes fan dibuixos damunt la sorra tacada amb els somnis dels que ja no hi són. Ningú, a partir d'ara, podrà ensenyar-los a somniar, n'estic segur...

*

Booooooooooomb!