Nostàlgic horabaixa de tardor

Un relat de: Conxa Forteza

Nostàlgic horabaixa de tardor ....

Cercant el teu record per els antics carrers,
deman a les pedres el renou de les teves passes,
a les velles parets el so de la teva veu,
als foscos portals les teves besades.

Cerc en cada racó l'escalfor del teu cos,
En cada gota de pluja la teva mirada.

Tot resta mut, sord a les meves pregaries,
només remor d'aigua em contesta,
el cel plora nostàlgia ....



Comentaris

  • estic d'acord [Ofensiu]
    Bruixot | 21-07-2005

    amb l'equinozio, el poema esta prou bé.
    No és gens bleda!
    Veient això que vares escriure crec que segur que podries fer poemes que et satisfessin a tu mateixa. Aquest el punt clau....
    Bé, menteixo. Em sembla que els meus poemes tampoc em satisfan (encara que no siguin bledes, que alguns ho són, com el de la lluna....).

  • és magnific..[Ofensiu]
    Equinozio | 12-06-2005

    cada vers és especial i lligats molt bé

    record i carres antics,
    pedres i renou de les passes,
    parets i el so de l veu,
    portals i les besades,

    busques pels carres antics l'escalfor que us va unir fa temps

    En cada gota de pluja la teva mirada.!!!

    i no tens cap resposta, només el cel que plora nostalgia...

    un poema molt bell

    Equinozio

  • Caram![Ofensiu]
    Llibre | 24-02-2005

    Estreno poema! Vull dir que sóc la primera a comentar-te. Ostres! Quanta responsabilitat! I... ara què et dic. Puc deixar-ho en blanc?

    Aquest poema flueix com una cançó romàntica, d'aquelles lentes, cantades en francès i amb una veu greu i trencada (molt tòpics, sí... és el que m'ha vingut al cap: què hi farem!).

    I alhora té una elegància, una intensitat... No sé. El trobo rodó. Aconseguit.

    Salut!

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: