Nostàlgia.

Un relat de: somnisdecolors

I no em surten les paraules per descriure aquell moment, era trist, dolors i amargant...
La veies allà tirada a un racó del llit plorant sense control, plorant tota desconsolada, cap paraula l'animava, cap gest la feia parar de plorar. Perquè res li podia llevar el dolor que sentia per haver perdut aquell ser estimat, no parava de plorar, li costava respirar i el cap li començava a donar voltes, però al final al passar el temps va parar, quan tot semblava tranquil·litzar-se, quan tothom es llevava aquella angoixa de veure com a ella li queien les llàgrimes i allà estava recolzada en la paret agafada al coixí i sense dir paraula alguna. Tot va tornar a començar, va caure estirada damunt el llit plorant una altra vegada sense control i no parant de repetir sempre la mateixa frase, l'hauríeu de sentir, sentir el so d'aquelles paraules plenes de tristesa, amargura, desesperació, nostàlgia, i ràbia..I nosaltres al veure com tornava estar, al sentir-li dir tantes vegades amb aquell crit buit i al mateix temps tan ple de sentiments, al sentir-li pronunciar tantes vegades que ell no havia fet res, per les nostres galtes van brotar llàgrimes de tristesa, ningú podia suportar veure com estava; i ella no podia entendre el que havia passat, li havien matat aquell ser estimat, li havien arrebatat la vida a ell, i a ella el sentiment de felicitat.
I es que ella sentia a faltar totes aquelles passejades pel parc amb ell, sentia a faltar quan li llepava tota la cara, sentia a faltar el poder-lo acariciar, si era un gos, però l'estimava com a ningú altra, perquè era l'únic que suposadament l'entenia en els seus moments de tristesa i ara no hi era amb ella, ni mai més i seria.

Comentaris

  • El títol ja ho diu tot...[Ofensiu]
    Nyanga | 04-08-2009 | Valoració: 8

    el teu relat està tan ple d'aquesta nostàlgia..d'aquesta tristesa tan i tan gran que emets, que m'arriba fins on estic jo, només amb les paraules..

    *
    *

    Algun dia, diuen, aquest dolor passarà, per deixar pas a una tranquilitat estranya, una mena de pau, un petit somriure..i després amb el pas dels dies, recordaràs tot aquest patiment amb la saviesa dels ulls que s'ho miren amb l'experiencia dels anys.

    Moltissimes gràcies pel comentari, em sento elogiada i segur que si m'haguessis vist per un foradet, em dec haver posat ben vermella!
    :)

    Tu tb estas als preferits, escriu més, que et llegire encantada!! I encantada estic que em llegeixis i encara mes, que em comentis!!
    Una abraçada,

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

23244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.