Nostàlgia de mentides

Un relat de: llacuna

El món no és com te l'han explicat, no podràs passar llargues tardes de tardor i d'hiverns, llegint una novel·la amb el teu amor, ni caminant per la muntanya ni fent altres coses dolces. Els amors volen ser lliures i molts són tant ambiciosos que ni entenen què vol dir aquesta mena d'amor. Molts són col·leccionistes i no tenen temps més que per acumular un cor darrera d'un altre, sense respirar, com el hàmster acumulador. I també alguns són lliures de debò i d'aquests sí que n'hem d'aprendre.

Així doncs, les tardes d'amor, de lletres i natura per a alguns senzillament no existeixen, bé, i per uns pocs sí, però només molt de tant en tant i no amb una dosi tant enorme com la que dorm a la teva ment nostàlgica emmalaltida per una educació de pel·lícules i mentides que encara ensenyen a les escoles.

I ploro de ràbia perquè ràbia és el que em desperten les injustícies i les mentides, ràbia, reflexió, reciclatge i ja per sempre més lluita.

Comentaris

  • gracies pel teu contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2010 | Valoració: 10

    i segueixo dient que tenim uns pensaments bastants comuns, crec...
    Avui et convdio a llegir el meu Clam a la independència

    una abraçadota

    joan

  • Cal anar en cerca d'un mateix[Ofensiu]
    joanalvol | 30-05-2010

    Les sensacions que expresses, molt correctament per cert, són fruit de la incomprensió no de l'home solament, sinó també, de la societat que l'envolta i el sistema que prem.
    Trobar el silenci és trobar la veritat en un mateix. Però el silenci no es callar, no és dir cap paraula. El silenci és un estat de consciència.

    Salutacions i els millors desigs
    Joanalvol

  • O potser si[Ofensiu]
    Illadestany | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Potser si, que podràs passar tardes d'amor i d'aigua fresca, qui sap, jo no ho descartaria pas, perquè depèn també de tu, i en gran part. És important apendre a bandejar els hàmsters, o devoradors de cors, apendre a reconèixer-los des de la pròpia coneixença de tu mateix/a.
    Aleshores, doncs, anar a la tranquil.la recerca dels cors lliures, de què molt bé parles, i càlids, i caminar plegats vers el capvespre. Cal treballar-s'ho, però és possible, i alguns ho estem visquent així des de fa temps. Que tinguis sort.