Noooooooo

No podia creure el que m'avia dit la meva mare, els meus pares es separaven i ames em tenia que anar a viure amb la meva mare a Amèrica, perquè li havien donat una nova feina. Ara nosaltres vivíem a Eivissa. Jo sabia parlar angles perquè la meitat de la meva família vivia allí pero no coneixia a ningú i tampoc volia deixar els meus amics. L'avió sortia d'aquí 3 dies.
Els tres dies se'm van passar volant. Varem arribar a l'aeroport, jo estava plorant encara que m'avia promès que no ploraria. Ja m'avia acomiadat del meu pare i no havia vingut a l'aeroport. El trajecte es va fer molt llarg, tenia por pel que m'esperava dema al nou institut i no podia estar un poc enfadada amb la meva mare. A l'aeroport ens esperava la meva tia Mandy.
De moment la meva mare i jo ens quedaríem a una casa que segons la meva tia estava molt a prop de l'institut.
El viatge amb cotxe va ser d'una hora, una eternitat per a mi. Varem arribar a un poble petit ple de cases no molt grans, també varem passar per davant l'institut. Eren dos edificis petits que pareixien nous y les parets sense grafits. No s'apareixia en res a l'institut al que jo anava abans, aquell estava mil vegades millor.
La meva tia, que era la que conduïa, va aparcar davant una casa i va estirar el braç perquè miréssim per la finestra. Vaig girar el cap. Hi havia una casa petita, amb les parets de color crema i amb moltes finestres, masses pera al meu gust, no suportava la idea de que la gent que passes pel carrer pogués veure tot el que feia.
Varem baixar del cotxe i varem traure les maletes de maleter.
-Bé aquí es on viurem. T'agrada Vanessa?- em va preguntar la meva mare.
-Em...M'esperava una altra cosa pero esta bé- no volia ferir els seus sentiments, ja que s'avien passat molt de temps elegint la casa adequada.
-Aquí teniu les claus- va dir la meva tia estirant la ma i posant la clau dins de la ma de la meva mare -voleu que os ajudi a desempaquetar les vostres coses?
-No, no fa falta, ja ens les arreglem nosaltres soles.
-D'acord. Si teniu algun problema crideu-me.
Va pujar al cotxe i se'n va anar.
La meva mare va agafar la clau de la porta i va obrir-la.
Davant de la porta hi havia una entrada petita, a la seva dreta hi havia un petit
saló-menjador, amb una taula per a quatre persones, un sofà, una televisor i una prestatgeria que estava buida. A l'esquerra estava la cuina, vaig observar que no tenia rentaplats així que em tocaria a mi fer els plats nets. Davant de l'entrada hi havia una escalera. La vaig pujar i vaig veure que tant com a l'esquerra com a la dreta hi havia dos dormitoris. Vaig entrar dins d'una i vaig veure que tenia un bany molt petit i quan vaig entrar en l'altra vaig veure que n'hi havia un altre, es podria dir que les habitacions eren casi idèntiques, es a dir em donava exactament igual quina habitació agafar.
El llit no era molt còmode i no vaig dormir molt bé. En acabar d'esmorzar vaig agafar la meva motxilla i vaig acomiadar-me de la meva mare:
-Estàs segura de que no vols que t'acompanyi al institut?
-Si, estaré bé, no et preocupis.
Quan vaig obrir la porta hi vaig sortir al carrer, estava completament aterrada. No podia evitar que em tremoles tot el cos.
El primer que vaig fer en arribar al institut va ser anar a buscar l'orari de classes. ¡O no matemàtiques! Jo no les suportava, no les podia entendre i no les entendria mai.
Aula 5. No podia obrir la porta, no em paraven de tremolar les mans. La vaig intentar-la obrir i amb tan mala sort se'm van caure tots els llibres que duia a terra.
Perfecte, que mes em podia passar!

Em vaig ajupir i vaig veure una ma desconeguda que m'estava donant un llibre.
Vaig aixecar la mirada d'entera i vaig veure un nen que em somreia.
-Em pareix que això es teu.
-Gracies.
-Crec que no ens coneixem, em dic Nick- es va presentar, al menys pareixia simpàtic.
-Jo Vanessa.
Vaig acabar de recollir els llibres i em vaig aixecar. Ell també ho va fer.
-Et toca matemàtiques?
-Si.
-A mi també, crec que ens a tocat junts..
Em va somriure, va obrir la porta, va deixar que passes i desprès va passar ell.
L'aula estava plena de nens i nenes que es van girar per mirar-nos. Desprès es va tornar a obrir la porta i va aparèixer el professor:
-Bon dia, tu deus ser l'alumna nova. Encantat de conèixer-te.
-Gracies.
Va assentir amb el cap i va assenyalar una cadira buida al costat d'en Nick i jo vaig asseurem.
Varen acabar les tres classes que tocaven abans de l'esmorzar. Vaig baixar les grans escaleres i vaig veure que allí estava en Nick amb alguns amics més de la classe:
-He, Vanessa. Vols venir amb nosaltres?
Em vaig apropar a ells.
Quan vaig arribar ell ens va presentar a tots. Pareixien simpàtics i pareixien intentar parlar amb mi. Al acabar el dia ja parlava amb tothom i ja tenia nous amics.
No se, al final el curs passaria més rapit del que m'avia pensat.