NON, NON

Un relat de: E. VILADOMS
El grup s'ha aturat uns moments per recuperar forces i refrescar-se al rierol, no estan gaire lluny d'on acostumen a instal·lar cada any el campament d'estiu i hi volen arribar abans no es faci fosc. L'Alaia aprofita el repòs per alletar la seva criatura, després, la gronxa rítmicament al compàs d'una cantarella que li va repetint a cau d'orella: "Non, non..." L'infant belluga les manetes i la mira al rostre somrient, de mica en mica alenteix el gest i comença a cloure les parpelles. El cant esdevé un xiuxiueig que acompanya la tasca de la mare d'embolcallar el nadó i retornar-lo al sarró de pell, amb el qual el transporta penjat a l'esquena.

"Non, non, vine, vine, vine." L'Àngela asseguda a la cadira de boga, mou amb un peu el bressol de fusta i cantusseja cada vegada que sent el seu fill rondinar. Segurament deu tenir gana però, primer, ha d'acabar de plomar el pollastre que acaba d'escaldar. Amb cura de no estripar la pell de la bestiola, va arrencant plomes i borrissol al ritme que li marca la tonada. La finestreta de la cuina, orientada a ponent, deixa entrar la darrera claror de la tarda mentre la dona va enllestint la feina. "Non, non, vine que tinc son."

En Lluc es passeja amunt i avall de l'habitació amb el nen a coll, però aquest es mostra cada vegada més neguitós. L'Anna googleja cercant informació referent a com alleujar els còlics dels lactants.
—Aquí hi ha un vídeo que ensenya com fer massatges a la panxa. I si provem amb un bany d'aigua tèbia?
"Non, non, vine, vine, vine. Non, non, vine que tinc son."
—D'on has tret aquesta cançó, Lluc?
—No ho sé. M'ha vingut al cap així, de cop. Potser me l'havien cantada de petit. Xst! Sembla que s'està calmant.
"Si la son se n'és anada
sota la flassada,
tornarà a venir
de sota del coixí."
Amb cura, l'Anna i el Lluc porten el seu fill fins al moisès folrat amb un estampat de conillets. A duo, ben baixet, continuen cantant:
"Non, non vine, vine, vine.
Non, non vine que tinc son."

Comentaris

  • Tres situacions diferents[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-10-2016

    però el mateix amor i la mateixa tendresa.
    Una idea genial posar-li música.
    Felicitats,, Enriqueta!
    Una abraçada.

  • "Non, non" ja té banda sonora![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-10-2016

    "Non, non" ja té banda sonora!
    Dissabte passat, 15 d'octubre, l'Eva Codinach em va ajudar a fer real la cançó de bressol protagonista del relat; va ser durant el festival artístic multidisciplinar "Tornemi" que celebrem periòdicament a l'Hostal Fugarolas de St Hilari Sacalm.
    Sóc una rapsoda molt dolenta però amb l'acompanyament de l'Eva va ser una lectura molt bonica, gairebé "a cau d'orella".
    També vam preparar un audio pensat per fer de banda sonora a la lectura del relat, us deixo aquí l'enllaç http://www.ivoox.com/non-non-audios-mp3_rf_13271958_1.html

  • Preciós[Ofensiu]

    Precioses descripcions de la cura que tenen els pares i mares dels seus nadons. Aquesta cançó de bressol m'ha fet recordar les cançons que cantava jo de petit, o les cançons de bressol que cantava ma mare per a la meua germana. Felicitats pel relat!
    Edgar

  • Com la Materile...[Ofensiu]
    deòmises | 20-04-2016

    ...faig especial esment en la bona redacció i en la tendresa del moment narrat. Una cançó de bressol és màgica, inclús per als nadons més adults.

    Enhorabona per l'elecció en potència ;)


    d.

  • Coral infantil[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-04-2016 | Valoració: 10

    Un magnífic relat, ple de gent, coral, però amb un denominador comú, una cançó de bressol. Encara que hi hagi situacions diferents de vida, una cançó de bressol sempre fa la mateixa funció. M'ha agradat molt i molt, Enriqueta. Una abraçada.

    Aleix

  • Que n'és de dolorós[Ofensiu]
    Materile | 19-04-2016 | Valoració: 10

    No tenir casa i tots els estris adequats que donin una certa comoditat per tenir cura d'una criatura és difícil.

    Desenvolupes molt bé aquest relat. Un relat àgil i tendre. Felicitats, bona narrativa.

    Una abraçada,

    Materile

  • Com sempre[Ofensiu]
    Guiomar | 11-04-2016

    Genial com sempre! No tens rival!

  • aire màgic[Ofensiu]
    Endevina'm | 10-04-2016

    Hi ha un aire màgic en aquest relat que s'estronca quan em parles del senyor google... ;-) però dins dels aires màgics també hi han de conviure les noves tecnologies! Valguem déu!!

    No et dic res més, sols que mantens alt el nivell i diria que cada dia millor (no pot ser de cap altra manera).

    Això de les comunicacions mare i pare fills tenen prèdica.
    (Ara sí que no et dic res més, primer has de llegir el meu micro i quan l'acabis ho entendràs.)

    Bona feina i molta sort!!


    Fd'AG

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-04-2016 | Valoració: 10

    La canço de bressol que tots hem cantat alguna vegada als fills. Quin relat mes precios

  • Paraules a cau d’orella. [Ofensiu]

    Paraules a cau d’orella.
    Les paraules, o cançons, per els nostres infants són les que surten de més endins, són les que ens omplen, ens fan viure, ens fan més humans i sensibles.
    Buscaré al Google la cançó que ens insinues... la buscaré!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

81210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.