Noms

...Lavínia, que ho sabràs respondre: amb la més alba de les veritats... la que et fa bategar tota la vida.

Personalment, crec que tens molt clar, que la persona i la seva vida està per sobre de moltes, i moltes coses.

El teu nom, ni cap altre, no podrà mai emmascar la teva bellesa, en el sentit més ampli, atès que, d'aquesta, en naixerà la resposta a qualsevol pregunta: trascendent o superficial.

No tems pas res, i això és gloriós, encomiable.
Et batejaren amb aquest nom perquè els que t'abraçaven i t'abracen ho fessin amb molt d'amor i afecte.

Una abraçada .

PS.
Moltíssimes gràcies per les teves anàlisis tan encertades.

Breument.
En efecte: 1707, indigna sotregada al País Valencià.
En J.Boix, ja el coneixes...
espero que personalment no! :-)
Doble ironia, doble ignorància i doble discurs absolutament contradictori que arriba a desvirtuar la realitat per preservar els privilegis individuals i elitistes.

Avui és impossible, que cap alumna/e (la professora diu "habitants", com en un discurs), malauradament, no conegui quina és la capital de l'Iraq. Ara... també es pot negar la realitat que viu la nostra llengua a tot el territori dels PP.CC.

Cada nom és una hitòria, cada nom té un valor. I sempre descriu tan de la persona el que fa , com el seu nom!

que sabràs. Segur que trobaràs les paraules adequades per respondre, i el records necessaris per conèixer.

I només dir-te que m'ha agradat molt, o m'ha encuriosit molt, no sé quin verb s'hi escau amb més precisió, el tema del poema. O la raó d'ell. Els noms.

I et dic això perquè a mi m'encanta imaginar-me la persona que hi ha darrere de cada nom, només en funció d'aquest. Tot sigui dit, per molt que m'encanti la veritat és que molt sovint l'erro... però em segueix agradant.

De fet, quan escric relat (no poesia), els noms que trio per als meus personatges sempre obeeixen a algun doble sentit. En alguns casos clar. En d'altres molt personals. Però sempre (bé, d'acord: potser seria millor dir gairebé sempre), hi ha un motiu de tria.

Res. Que he trobat el poema amb un tractament molt original i que funciona bé. Es llegeix amb música, que és el que m'agrada de la poesia.

Salut!

LLIBRE

Celebro comentar-te crec que per primera vegada amb un poema tan curiós. Potser més que la raó de ser dels noms, hauria de dir-ne el simbolisme dels noms.
Crec, per últim, que sí sabràs respondre'ls; el simbolisme dels noms l'has deixat ben clar en aquest poema. I Glòria també tindrà els seus contrastos (i si no, que ho demanin també a la meva germana, que també se'n diu!)
Que vagi molt bé!

M'ha agradat molt, aquest.