Noms complementaris,fantàstic!

Un relat de: mteixi12
Biel, beneit! Que fas a aquestes hores de la nit escrivint?,va tronar el Sr Pere,
el carnisser del poble, al seu fill adolescent, mentre entrava a la cambra , i seguí:
-I les factures? -Ja ho-ho fa-a-aré,va dir en Biel, -Pe-rò-ò avui és festa i jo es-cri,
es-cri, hip, hip! Quequejava i li va venir singlot, com feia quan el pare el renyava.
Aquella nit, des la finestra mig oberta, se sentia cridòria de joves.
El senyor Pere va escarnir-lo:-Escrip.escrip! i afegí:-Hauries de sortir,veure noies,
que l’escriure et farà perdre el parlar i més. Prou pecar d’escriptura!
En Biel es va ficar al llit sense esma.Per la finestra sentia els crits burletes dels companys que des del carrer repetien:-Escrip! Peques d’escriptura!.
A partir d’aquella nit,el noi es va passar l’adolescència soportant la càrrega de ser l’Escrip, un mal nom, sinònim de feble i estrany.
Fins que més gran, va trobar un treball de corrector a Vic, on va anar a viure.
Allà li deien Biel,escrivia tant com volia i sols en ocasions havia de soportar els crits del pare que apareixia sense avís.
Un bon dia, s’incorporà als correctors una noia bonica com un sol.-Em dic Maria,es presentà, i enrogí.-Un nom preciós! va saltar en Biel. La Maria anava per parlar, però ell ja s’havia colgat entre els papers. La noia fruia escrivint, i aviat en Biel gaudí amb la lectura dels seus textos.Poc després, ambdós desitjaven trobar-se per fruir més enllà dels propis escrits.Un dia,en Biel la convidà a sopar a casa i li regalà un plec de poemes.Els ulls de la Maria brillaren,però al llegir: A tu, Maria, tan bonica com el teu nom, enrogí; llavors confessà que en realitat es deia Maria del Tura i que odiava el seu nom perquè al poble des de sempre li deien d’amagat:-Maria,la gossa d’atura!.En Biel,entendrit, li abocà aquell sofrir seu d’adolescent amb el mal nom d’Escrip.I afegí:-Som semblants i Maria del Tura és per a mi un nom fantàstic, complementari del meu mal nom!
-Complementari?
-Jo,Escrip, i tu,Tura; units:escriptura.
-Que t’empatolles?, rigué ella
-Unim-nos,Tura! Estimem-nos!
-Aquesta és l’escriptura?,rigué i s’abraçaren.
Panteixaven a l’uníson, quan el Sr.Pere va tronar des del rebedor:
-Què fas Biel?
-Estic amb la Tura,va dir sense perdre pistonada.
-Escriptura! ,va cridar el pare que ja era vell i dur d’orella,-Sempre pecaràs d’escriptura!.








Comentaris

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Carles Ferran | 30-05-2013

    Una bona història, per iniciar el teu camí a Relats. Molt ocurrent, amb un final inesperat.
    Benvinguda al web.

  • Edgar Cotes i Argelich | 14-05-2013 | Valoració: 10

    De veritat que no m'esperava el final, és molt divertit i original aquest joc de paraules. Tot i que et recomano ser una mica més ordenat/ordenada a l'hora d'escriure (diàlegs i paràgragfs) ja que així es fa molt més amena la lectura. I fes com el Biel i no deixis mai d'escriure! Et dono la benvinguda a Relats en Català i et desitjo molt bona sort en el concurs ;)
    Edgar

l´Autor

mteixi12

1 Relats

2 Comentaris

564 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor