Cercador
Només....
Un relat de: fleur- Compartir:
tens fred a les mans
agafa'm
tens por del que veus
abraça'm
tens son i no dorms
acosta't
no saps què dir
mira'm
què hi veus?
no et diuen els meus ulls
que no cal que em parlis
que no cal que ploris
que no cal que cridis
que no cal que...
només agafa'm
abraça'm
acosta't
mira'm
mira'm
i en tindré prou per saber què estàs pensant.
Comentaris
-
m'ha encantat.[Ofensiu]diesi | 13-11-2006 | Valoració: 10
Un poema molt delicat. Dius molt en poques paraules, m'ha encantat. Molt bonic, de debò.
1 ptó:
b#NaT#b -
Què bonic![Ofensiu]Charlotte | 10-11-2006
Què bonic és poder donar-ho tot i sentir-te tan aprop de la persona estimada, tan que no fan falta paraules perquè la sintonia és perfecte. (quina enveja). Què ben expressat!
l´Autor
57 Relats
118 Comentaris
56952 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
sóc.....sóc blau sóc verd, sóc roig i no sóc res.
sóc gel, sóc foc, sóc neu, sóc vent, i sóc aigua.
sóc jo, no tu, no ell
sóc qui vull ser....
La PrInCeSa De La ReVoLtA*