Nomès una carta...

L'impuls irrefrenable que sento perquè sàpigues el que vaig viure és el causant de que ara llegeixis això.
Allunyar-me de tu no m'ha resultat fàcil, però nomès ha fet que obrir-me dins meu un dubte, un de difícil ressolució i que ni tan sols espero resposta.
Què és l'amor? em pregunto ara que tot s'ha acabat.
Què és l'amor? quan veig la societat que ens rodeja; quan ningú sap del cert què estima i perquè; quan aquesta paraula desapareix poc a poc del nostre entorn i ens permetem ser tan freds de no saber definir-la.
Què és l'amor ? quan esbrino que no et tornarè a veure mai més i que és inútil tot el que m'he imaginat. Però què és? quan sento el mateix que vaig sentir el primer dia que et vaig veure, o quan la primera mirada se'ns va creuar i no vam poder evitar una segona?
O què és? quan se'ns confonia les paraules i no podiem evitar somriure. Quan mitja hora era massa si no sabiem quan ens tornariem a veure i quan les emocions a flor de pell ens conduïa per un mar incert i jo no podia sinó que fixar-me en la teva bellesa...

Aquest impuls irrefrenable m'obliga a tornar-me a preguntar per última vegada:
Què és l'amor?... I aquest cop: Què és l'amor... sense tú?
Esperant que potser siguis tú qui em respongui;

Albert