Només un joc

Després de l'oblit i del descobriment de la insignificança que no t'havia importat mai, que només era un joc per a tu, un entreteniment setmanal... amb el llast del dolor sobre les espatlles i sense esma per a res, faig la maleta i la farceixo de somnis per poder desaparèixer de la teva vida. He vist una fotografia de la teva dona i dels teus fills petits. Són molts guapos i tenen una aparença ferma. Saps? al observar-los amb atenció, no he pogut evitar estimar-los, malgrat la distància insalvable que ens separa. He pensat que es mereixen quelcom més que un pare compartit i deshonest. M'he posat a la pell de la Laura - la teva esposa - això, ha fet decidir-me a no voler ser cap amor furtiu, malgrat no conèixer la teva situació personal. Si hagués furgat en el meu dins, em sabria culpable de no haver preguntat, de no haver volgut saber més enllà del que teníem. I ara, una colla d'ulls disposats en un marc de plata m'assenyalen, des d'un silenci que fa més mal que qualsevol retret o insult despitat.
Els adéus no sempre són amargs, sobretot quan algú sense escrúpols t'utilitza com a un titella. Dono gràcies per haver sentit una conversa entre tu i el Lluís, el teu millor amic. Li deies que jo t'escalfava el llit els dijous a la tarda, a canvi de promeses absurdes que mai no compliries. El to que vas emprar, tan gèlid i corrupte em va fer pensar en com vaig poder sembrar amor i sentiments en una mena de robot insípid, àvid de sexe ràpid, només a canvi d'unes quantes mentides ben dosificades.
Com unes poques pàgines en el llibre de la meva vida, aviat seràs un record inert dins la memòria selectiva que tot ésser humà té al seu abast.
Ara, obro la porta i marxo sense mirar enrere. Buscaré la felicitat en cada petita emoció i no em sotmetré a cap més esclavatge que m'empresoni. Només em resta donar-te les gràcies per aquesta lliçó impagable, Carles. Sense tu, encara seria la dona insignificant i poruga que espera l'ombra del seu destí.


gypsy