Només un conte?

Un relat de: AVERROIS
NOMÉS UN CONTE?
Els seus ulls blaus es claven intensament en la meva mirada. Puc veure com les onades del mar colpegen rabioses les roques, que resignades aguanten el suplici.
A d’alt de tot del penya-segat una figura ferma, alta i vestida de negre mira l’horitzó per a on es pon el Sol. Uns minuts més i l’astre es bressola a dins del mar per descansar per aquest dia tan amarg. L’home espera pacientment , els últims raigs de l’estel llisquen a sobre l’agua ondulada reflectint en el seu rostre el color roig de l’ira. De sobte un crit de ràbia ressona pel penya-segat que li retorna el seu crit d’ira acompanyat de la remor de les onades. En el seu rostre la salabror ha humitejat la seva pell, que no tan sols la mar a mullat, sinó que unes llàgrimes tot rodolant es mesclen amb les gotes de mar.
Sense adonar-me’n em trobo a dins d’aquell cos i puc rebre amb tota la intensitat, la seva tristesa. Jo també vull cridar i un udol llastimós surt de la meva gola i sé el que vol fer, vol saltar. Em vull deixar anar endavant i l’aire del mar em colpeja la cara i quan la meva decisió ja està presa, escolto una veu profunda i llunyana...
Ara comptaré fins a tres, quan escoltis el tres et despertaràs i et trobaràs molt bé. Recordaràs el que has vist o has sentit però com si fos un somni. Estaràs descansat i relaxat...Un, dos, tres.......
Altra cop aquells ulls blaus que m’escorcollen i poc a poc miro al meu voltant. Torno a estar a la consulta del meu psiquiatra que em mira amb cara d’estar interessat en saber com em trobo...
- Enric, et trobes bé?
- De meravella, però he tingut una altre visió.
- M’ho imagino perquè has fet un crit de ràbia que m’ha fet posar els pels de punta, per això t’he fet tornar. Què ha passat?
En pocs minuts explico el que he pogut veure i experimentar. El psiquiatra pren apunts en la seva llibreta negra. Movent el cap amb afirmacions i moviments de llavis dona a entendre que està comprenen i que és interessant el que li estic dient. Quan he acabat la narració...
- Està molt bé, no havíem arribat mai tan lluny, tot eren flaixos, en canvi avui les escenes han estat seguides i has pogut sentir i experimentar sensacions. Crec que anem per bon camí. Per avui ja n’hi ha prou t’espero dintre de dos dies. Segueix amb la medicació a veure si de cara al mes que bé podem deixar alguna de les pastilles.
Mentre torno a casa en taxi recordo quan va ser la primera vegada que vaig tenir una visió. Va ser després del viatge a Moscou. Jo i la meva dona havíem fet trenta anys de casats i els nostres fills ens va donar la sorpresa de aquell viatge. Tot va ser fabulós, la plaça Roja, el Kremlin, el metro, però va ser al Museu de la capital russa quan vaig veure l’història de Rasputín o Raspútin com ho pronuncien ells. Em va semblar una vida molt estranya i vaig mirar en el museu les seves fotografies i narracions de la seva existència. No he de negar que em va impactar, però poc després a la tornada a casa, va ser quan vaig començar a tenir visions. Tal com m’ha dit el metge, han estat flaixos d’escenes en les que ell estava present, fins hi tot quan el van llançar al riu per rematar-lo. Ha estat un any terrorífic. De sobte m’apareixen imatges, no importa en quin lloc estigui. Conduint, sopant, dormint, caminant o fent l’amor i això m’ha portat anar a veure un psiquiatra...
Oh, no! Avui he anat a dormir aviat, però que em passa, estic al penya-segat i com si fos una pel•lícula que va enrere s’està rebobinant a una velocitat increïble fins que de cop es para...
Estic a fora d’una casa vella i desmarxada on la xemeneia deixa anar un fum negra com la nit. M’hi apropo i puc veure per la finestra aquell home agenollat al terra al costat d’un llit a on un nen amb cara blanca el mira amb ulls quasi sense vida. De cop, sense saber com, ja joc aquell home i estic agafant la mà del vailet que respira fatigosament. Poc després la vida desapareix dels seus ulls i els hi tanco perquè pugi descansar en pau. M’aixeco i vaig cap a la porta de la cabana. Quan passo pel costat d’un mirall veig que sóc en Rasputín. Em giro just al llindar i tot mirant a una dona de mitjana edat que plora desconsoladament crido...
- Aquestes terres del Zar ens han portat la pesta, per molt que l’hi he demanat, els seus no ens han volgut ajudar i els nostres fills són morts, ha de pagar per el que ha fet.
Surto esperitat de la casa i és quan vaig al penya-segat i al estar a punt de llançar-me al buit, sento la ràbia i l’ira altre cop i tot mirant les restes de llum del Sol amagant-se per l’horitzó dic...”Faré els possibles per anar a la cort i ho pagaran! “...
D’una revolada em desperto i una idea passa pel meu cervell. He d’investigar el que va passar a Rasputín perquè fes tot el que va fer, ho he de explicar al món, i tinc la certesa que a partir d’avui ja no tindré cap més visió.


FI


Comentaris

  • un relat interessant...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-04-2011 | Valoració: 10

    ben estructurat i amb un punt de misteri que fa que el lector s'enganxi fins el final. La descripció del primer paràgraf és bestial. Et felicito Ave
    gràcies pel teu contacte, ja saps una abraçada
    joan

  • Aquestes narracions fantàstiques[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-04-2011

    tenen la virtut de dixar anar la nostra part inconscient i deuen ser profitoses per als que hi entenen: a qui representen Raspútin, el nen, el Tzar,...Sembla un somni explicat,...

  • l'inconscient ens parla...[Ofensiu]
    teresa serramia | 16-04-2011

    i, moltes vegades ens neguiteja...Els malsons ens conten milers de coses que no comprenem, potser...L'inconscient capta sensacions que al conscient se li escapen...Cal apaivagar les pors...recuperar L'EQUILIBRI. Cercar orientació i freenar els impulsos. Ja paralava Jung, a l'època de FROID, dels sons i dels malsons i els donava la interpretació...
    M'ha agradat el teu relat, AVERROIS, felicitats................
    i gràcies per tot..................

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!