Només son colors

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio


Des que vaig néixer, m’havien vestit amb roba de colors ben diversos, blau, verd, blanc, potser groc, però mai de color rosa. Quan vaig començar a parlar i anàvem a comprar roba, els pares em demanaven si el que triaven era del meu gust, jo deia que sí, que força. Ja una mica més gran, quan entràvem a les botigues, jo mateix buscava entre els penjadors el xandall, la camisa o el jersei que més m’agradaven. Va ser llavors que, entre altres colors, jo escollia peces de color rosa. Sense saber ben bé com, però, acabava sortint de la botiga amb roba de qualsevol altre color, ja que els pares se les havien enginyat perquè no agafés la de color rosa. Quan els preguntava per què, ells em responien com si no tingués cap importància:
Miquel, els colors, només son colors!
Sense adonar-me’n, va anar creixent dins meu un gran desig de poder vestir-me un dia amb roba d’aquell color que fins aleshores no m’havia estat permès. Va ser per això que, quan els pares em van preguntar quin regal volia pel meu vuitè aniversari, sense pensar-m’ho gens ni mica, els vaig respondre que volia un xandall de color rosa. Els pares van provar de dissuadir-me oferint-me regals molt més cars i atractius com els que els meus companys demanaven, una PS d’últim model, un patinet elèctric, una Tablet, però jo ho tenia clar, el que més il·lusió em feia en aquell moment era un xandall de color rosa.
Resignats, els pares me’l van comprar i el dia del meu aniversari me’l van regalar. Vaig obrir el paquet i els vaig saltar al coll omplint-los de petons i d’abraçades i donant-los les gràcies per fer-me tan feliç. Me’l vaig posar de seguida. Els pares no feien cara de gaire de feliços i, notant la pena en la seva mirada, els vaig demanar què els passava. Em van confessar la seva desil·lusió en veure’m vestit amb aquell xandall perquè per a ells el color rosa era un color “de nena”.
Em sabia greu el seu disgust, vaig reflexionar una moment i els va tranquil·litzar:
Pares, els colors, només son colors!



GGB

Comentaris

  • Tot i que només són colors...[Ofensiu]
    Romy Ros | 04-04-2020

    Son etiquetes que ens capturen la identitat. Reprénc la idea de Jam Malson, per referir-me a això: són etiquetes que parteixen sempre de'una relaitat dicotòmica: bo/dolent, rosa/blau, home/dona, normal/anormal, inclusiu/exclusiu, blan/negre...
    Un binomi que es repeteix continuament.
    M'agrada el fina que implica acceptació: només són colors i que ve a dir que el protagonista és molt més que un color determinat. La seva identitat està per sobre dels colors "normatius". Visca!
    Salutacions.
    Romy Ros.-

  • Colors i etiquetes[Ofensiu]
    Jam Malson | 19-03-2020

    Estic amb tu: Els colors només haurien de ser colors.
    Malauradament, però, no és així. Hi ha força gent a qui li agrada posar etiquetes.

    El teu relat m'ha fet recordar una vivència ben curiosa. Anys enrere, el meu estil de vestir era d'influència hippie. Sempre vestia amb texans i senzilles samarretes de cotó. En tenia de tots els colors. I ves per on, un dia que anava vestit amb una samarreta de color lila, va ser una amiga —que feia poc temps que ens coneixíem— la que em va dir que en un home el color lila feia de "marica". Comentari que em va deixar descol·locat. Però un instant després, vaig preguntar-li si n'estava segura, d'aquella afirmació, perquè jo coneixia gais que només es vestien de blanc, de blau i de negre.

    I en aquell punt es va acabar la conversa sobre el color de la meva samarreta. Suposo que ella ho va entendre!

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    rober | 19-03-2020

    Excel.lent final per una senzilla història molt ben narrada. Felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: