Només sempre

Un relat de: Sol_ixent

Com cada dia, es queda fins tard treballant a la oficina. És cert que té un munt de feina acumulada, però és el simple pretext amb què s'excusa.
Si fos per ella, no tornaria més, a casa. Es llogaria un piset amb la seva filla i viurien la mar de tranquil·les. Però això, ara per ara, és impossible. La seva ombra les posseeix, les encega i les anul·la per complet.

Desullada de tant mirar fixament la pantalla de l'ordinador, decideix anar a refrescar-se
la cara al lavabo. Són més de les deu. Ell ja deu anar pel tercer o el quart whisky. Sort que avui la nena dorm a casa de la mare, perquè amb aquell animal qualsevol cosa pot ser possible.
És la rutina de cada dia. Si estigués a casa, ja faria estona que els crits i les amenaces haguessin començat, però amb la pallissa de dos dies abans, ja en va tenir prou. Tapa amb maquillatge els blaus del coll i dels braços, però a hores d'ara ja s'ha esvaït tot.

Tot va començar quan ell va perdre la feina, just dos mesos després de casar-se. Feia de repartidor. Però un desafortunat accident amb el cotxe de l'empresa, va arruïnar-lo. Després d'aquesta, en van venir unes quantes més, però totes acabaven sent temporals. Ara feia més de sis mesos que estava a l'atur. Quan a ella li van oferir la gerència de l'empresa, la cosa va anar encara pitjor. No podia ser que una dona, la seva, tingués un càrrec tant important. Mai havia suportat que el sexe oposat fou superior, en cap dels aspectes. La dona ha nascut per sotmetre's a l'home. I punt. Al final va decidir no acceptar-ho i continuar amb la seva feina de sempre. No fos cas.

Altre cop davant de l'ordinador, introdueix les dades necessàries perquè estiguin disponibles els diners pertinents al caixer exterior de l'oficina bancària. Al cap de poca estona, sent com les parpelles li pesen i el cap li cau sobre la taula... Quan desperta, a la matinada, és hora de tornar a casa. Ell ja deu dormir la mona al sofà i, curosament, entrarà a l'habitació i es posarà a dormir les mateixes poques hores de cada nit. I l'endemà, tornem-hi.

Comentaris

  • l'atur...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-06-2006 | Valoració: 10

    pot ser una coartada, una excusa per dissimular o justificar la seva vil manera de ser... ell viu eternament en un tron on no s'hi asseu ni afrodites, ni venus, ni eves... només ell, adam i tots els altres que s'han menjat la poma i l'arbre... maltractant es desfoga i manté els seus súbdits als seus peus... cal un cop d'estat i enderrocar el dictador d'una puta vegada.
    ptons i una abraçada.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

140 Relats

441 Comentaris

129753 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)